Solidaris

Conciliar és cosa de dos. Però tot i les bones intencions, fins i tot en les parelles més igualitàries, les coses canvien quan arriba el primer fill. La relació es tradicionalitza, la mare porta la càrrega mental i el pare es limita a ajudar. Només un 2% aprofita la cessió del permís de maternitat, només el 5% s'agafa reducció de jornada, només el 10% demana una excedència per fer-se càrrec de la cura i criança dels seus fills. Avui, al "Solidaris", busquem pares corresponsables, compromesos. Des de l'escola Ferrer i Guàrdia del Masnou ens acompanyen pares corresponsables: el Gerard Aran, el Bernat Escudero i el Camilo Soler. Parlem, també, amb María José González i Paco Abril. I Els Amics de les Arts ens fan la recomanació musical final.

Dotze desapareguts al dia a Catalunya: el 94% tornen a casa al cap de poques hores, el 98% es localitzen en menys d'un any, però què passa amb els que no apareixen? A Espanya s'acumulen més de 12.000 casos oberts, per resoldre, sense pistes, invisibles. Al "Solidaris" en parlem amb l'inspector en cap dels Mossos d'Esquadra Jordi Domènech, la jutgessa Graziella Moreno, la psicòloga Alba Payàs i els periodistes Paco Lobatón i Roger Pascual. I entrevistem les mares de Caroline del Valle i Cristina Bergua, desaparegudes el 2015 i el 1997, i Montserrat Torruella, que és presidenta d'Inter-SOS, l'associació de familiars de persones desaparegudes sense causa aparent.

Salt només és notícia quan hi ha problemes, com les treballadores i educadores socials, que són invisibles fins que fallen. Els estralls de la crisi i les retallades les han posat al límit: desprotegides, a la trinxera, a primera línia, escolten els qui no vol escoltar ningú, entomen la frustració per la falta de recursos, són el mur de contenció, la cara d'un sistema que, massa sovint, les carrega amb la responsabilitat d'haver de resoldre tots els seus problemes: de la pobresa energètica i els desnonaments a l'atur o els menors estrangers no acompanyats. Avui, al "Solidaris", reivindiquem la dignitat de la feina de Mariona Carbó, Alba Miras i Helena Rubio. I ho fem des de Salt, a Girona, que lluita per reinventar-se, fugint de tòpics i estigmatitzacions, i parlem amb persones que conformen el ric teixit social de la ciutat.

El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys: el 1859 feia en 80 minuts un trajecte que ara en dura 87, segons denuncien els alcaldes del Bages, farts de les avaries i els retards. La seguretat de Rodalies està en el punt de mira després dels dos darrers accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí. I els maquinistes alerten del risc greu i imminent que es repeteixin. Des del forat del dònut de la inversió en infraestructures, des de l'estació de Manresa, el "Solidaris" analitza els deu anys d'un traspàs de Rodalies fallit, gairebé buit de competències i amb una pluja de milions promesa per Zapatero mai complerta: 4.000 milions d'euros, precisament la mateixa inversió promesa també per Rajoy. Rodalies, amb els seus 75 punts negres, és l'únic transport públic que perd viatgers. Però és només un problema de diners, d'inversió?

Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella. Instagram, que estàs embarassada abans que la teva família. Booking, on aniràs de vacances l'estiu que ve. Netflix la propera sèrie a què t'enganxaràs. Linkedin, quan canviaràs de feina. Amazon, què votaràs a les properes eleccions. On són els límits del big data? En som conscients, del risc de l'exposició de les nostres dades personals, clic a clic, i de l'ús que se'n fa? La indústria de les dades massives, el gran negoci de la nostra privacitat, mourà aviat el 4% del PIB europeu, 10 milions de llocs de treball. Però estem despullats a internet? Les victòries de Trump, Bolsonaro o Salvini i el Brexit potser no es poden explicar sense aquest fenomen que està canviant les regles del joc i l'estratègia comunicativa dels partits polítics. Si els algoritmes decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, poden decidir què pensem i què votem? En parlem amb els periodistes Karma Peiró, Miquel Pellicer, Albert Lloreta i Xavier Duran; amb la directora d'Eticas Consu

"El masclisme, vulguis o no, costa tant de treure-se'l del damunt com l'olor de tabac, que se t'enganxa tant si ets fumador com si no. Soc masclista. Sí, ho soc. Fins i tot sense pretendre-ho. Però ara, almenys, ho sé", escriu el politòleg Carles Foguet. "Soc masclista quan veig un comportament, una mirada o comentari al metro, al bar, a la feina, i miro cap a una altra banda com si no veiés res", manifesta el periodista Sergi Picazo. Què estem fent els homes contra un masclisme que mata? Ens estem revoltant prou? Quin tipus de masculinitat tòxica hegemònica estem promovent, o almenys acceptant, i com la podem transformar en una masculinitat alternativa, antipatriarcal, desobedient? Responen a la pregunta Heinrich Geldschläger, Rubén Sánchez Ruiz, Carles Foguet, Xavier Cela Bertran i Ignasi Puig Rodas.

Més d'una agressió sexual al dia a Barcelona. I gairebé una de cada deu dones que van a l'hospital després d'una violació ha patit un atac en grup, de "manades" impunes. És una epidèmia, una guerra que ens hauria de revoltar, també als homes, sobretot als homes: què estem fent contra un masclisme que mata? L'alarmant banalització de la violència sexual (i no només per Vox) revictimitza les supervivents, perquè el tràngol continua a comissaria i als jutjats, on han de demostrar la seva innocència i sovint se les fa responsables de no haver aturat l'agressió: com anaves vestida, què havies begut, segur que vas dir que no, i on anaves sola, tan tard, tan fosc...? Una de cada tres dones ha patit violència sexual o en patirà al llarg de la seva vida. En parlem amb Alba Alfageme, Sònia Cervantes, Júlia Humet, Teresa Vallejo, Alba Fernández Pous i Jessica Romeu.

Tenir fills, ser mare o pare, és un desig legítim, pot ser una necessitat, fins i tot, però és un dret? La gestació subrogada, els (mal anomenats!) ventres de lloguer, obre un debat ètic, científic, legal, que divideix tant la dreta com l'esquerra, també el feminisme i la comunitat LGTBI. Per als partidaris és una tècnica de reproducció assistida més, una necessitat social com la legalització del matrimoni homosexual o l'avortament. Però els detractors ho comparen amb l'esclavatge: la compravenda de nens, alerten, cosifica i mercantilitza el cos de la dona, al servei del capitalisme patriarcal, atempta contra la seva dignitat i la dels infants. El que està clar és que és una realitat, perquè més de 20.000 nens i nenes neixen per gestació subrogada, cada any al món. En parlem amb testimonis i experts.

No és cap joc de nens, no són criaturades. El "bullying" és un problema social amb què conviuen més de la meitat dels adolescents catalans, el 54%: un de cada cinc pateixen assetjament a l'escola, són víctimes d'agressions físiques i verbals reiterades, però la resta n'és còmplice, calla. És ja la primera preocupació entre els estudiants, pitjor que el fracàs escolar, segons un estudi de la Fundació Barça. I l'Unicef calcula que a cada classe hi ha almenys dos alumnes que pateixen ciberassetjament, a les xarxes socials. En parlem amb Esther Morillas, mestra d'Educació Especial; Jordi Collell, psicòleg, membre de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar; Andrés González, coordinador del TEI, programa de prevenció d'assetjament; Cristian Carrer, psicòleg, membre de l'Observatori contra l'Homofòbia, i Carmen Cabestany, secretària de l'associació No a l'Assetjament Escolar.

Creuar el mar Mediterrani és més perillós que mai. 2.270 persones hi han mort intentant-ho l'últim any, un de cada 51 que ha aconseguit trepitjar terra ferma, segons el darrer informe de l'ONU. La capacitat de rescat de les ONGs s'ha reduït, l'Europa de Salvini (i no només...) tanca els seus ports, l'Open Arms no pot navegar i Líbia és una presó a cel obert. 80 anys després, la història es repeteix. Al "Solidaris" refem la ruta de l'exili massiu republicà fugint de les tropes de Franco i avui arribem fins al camp de l'horror de Ribesaltes, acompanyats del mediador cultural Eloi Torrents, de l'historiador Eric Forcada, del responsable del programa de refugiats i immigrants de la Creu Roja, Òscar Barbero, i de la directora de la fundació Migra Studium, María del Carmen de la Fuente. I parlem amb la Yasmine i el Maksym, dos refugiats de Costa d'Ivori i d'Ucraïna que acaben d'arribar a Catalunya, i amb la Marta Baylina, que ha acollit un refugiat sirià a casa seva.

Prop de mig milió de dones i nens, famílies senceres, intel·lectuals, polítics i artistes, van haver de fugir, nord enllà, de les tropes franquistes que avui fa exactament 80 anys van entrar a Barcelona. És l'èxode més gran de la nostra història contemporània. Avui al "Solidaris" refarem aquestes rutes clandestines de l'exili cap a la Catalunya del Nord, seguint els passos del president Companys, de Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra, Pere Quart o Rovira i Virgili, al mas Perxés d'Agullana, creuarem la ratlla pels colls de Lli i Manrella fins a arribar a Ceret i al camp de concentració de Ribesaltes. Reflexionem sobre els exilis d'ahir, els d'avui i esperem que no els de demà. Perquè, amb 68 milions de refugiats al món, segons l'ACNUR, sobretot en països empobrits, no hem après la lliçó. La història es repeteix.

Les cambreres de pis, treballadores de neteja dels hotels, són l'última baula de les externalitzacions massives a la baixa. Amb prou feines cobren dos euros per cada habitació d'hotel que netegen. N'han de fer entre vint i trenta al dia, contra rellotge, en jornades de vuit hores que s'acaben allargant fins a les deu o dotze, sense poder descansar el cap de setmana. A l'estat espanyol la bretxa salarial femenina és encara del 14% i s'agreuja amb la maternitat. Les dones han pagat més cara la crisi i la recuperació les ha oblidat. Les feines de casa no pagades suposarien el 41% del PIB estatal, 443.000 milions d'eurus l'any, si remuneréssim cuinar, netejar la llar, tenir cura de fills i avis. Entrevistem les "kellys" Eulàlia Corralero i Manuela Santos. Parlem amb la directora de l'hotel Barcelona 1882, Anna Castan; el secretari de negociació col·lectiva del sector serveis de CCOO, Esteban Sanabria; la directora de Segundo Mundo, Pili Malagarriga, i Cristina Rovira, d'Oxfam Intermón.

Les apostes online s'han disparat el 30% l'últim any, una moda que està convertint els joves en ludòpates. El negoci ja supera els 10.000 milions d'euros i és la forma més greu d'addicció al joc: apostar a internet des del sofà de casa o amb el mòbil, a qualsevol hora. Cristiano Ronaldo, Neymar, Gerard Piqué i Coronado i altres famosos són la cara d'aquestes cases d'apostes, que han multiplicat per set els seus beneficis. Suposadament, els menors d'edat tenen prohibit apostar, però 1 de cada 5 adolescents ja ho han provat. Aquest dissabte, al "Solidaris", alerta per les apostes online. El programa parla amb alguns d'aquests addictes, com el David, que ha arribat a acumular 50.000 euros en deutes d'apostes. I entrevista la doctora en Psicologia de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Mataró Cristina Martínez i el president de l'Associació Catalana d'Addicions Socials, Francesc Pereandreu, entre d'altres experts.

No totes les presons tenen barrots i murs, cel·les, locutoris, pati i torres de vigilància. No totes les presons ho semblen: la que visitarem avui, ningú no ho diria. Viladecans és "una presó de 20 quilòmetres quadrats" per a una de les seves veïnes: la Tamara Carrasco, en confinament indefinit des de fa 9 mesos, té prohibit sortir del municipi per haver cridat a la mobilització ciutadana com a membre dels CDR. La justícia espanyola li ha retirat les acusacions de terrorisme i de rebel·lió i s'ha desentès del cas, però li manté les mesures cautelars. Com que no pot venir a la ràdio, els del "Solidaris" la visitem a Viladecans. I ho fem acompanyats de l'advocada Carla Vall, del jutge Daniel Bartomeus, del president de Fundipau, Toni Soler, i del president de La Fede i codirector de l'Institut Internacional per a l'Acció no Violenta, Luca Gervasoni.

Tradició o racisme? Pintar de negre el rei Baltasar i els patges potser no és tan innocent, tan gratuït com sembla: antiracistes i afrodescendents catalans denuncien discriminació, prejudicis etnicistes, estereotips, que se'ls ridiculitza i reclamen Baltasars de veritat. El "Solidaris" visita Igualada, que té la cavalcada més antiga del país, del 1895. I Girona, que per primer cop en 62 anys no haurà de pintar la cara del rei negre. Parlem de la polèmica del "blackfacing", prohibit des dels anys seixanta als EUA, amb la cantant Mònica Green, l'actriu Adeline Flaun i els portaveus de SOS Racisme i Casa nostra, Casa vostra Kaire Ba i Xavi Buxeda, en un programa, avui, no apte per a nens i nenes. A dormir!

Això no és cap programa de Nadal. Potser d'astronomia, perquè recorrerem planetes i constel·lacions. De física, de meteorologia, perquè farem ploure dins la cuina de casa. Però també de geografia i història: viatjarem a la Xina per trobar el Drac de Plata, i a Austràlia, cangurs, una ovella amb 42 quilos de llana i la gran barrera de corall. I recordarem com els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts i quan tot el món estava cobert de gel. Aquest és un programa sobre els contes que, des de la presó, Oriol Junqueras escriu als seus fills, el Lluc i la Joana, de 6 i 3 anys. Ens els llegeixen Pep Guardiola, Montserrat Carulla, Quimi Portet, Justo Molinero, Roger Mas, Empar Moliner, Francesc Mauri, Enric Calpena i Marta Rovira. Neus Bramona i Artur Junqueras, la dona i el pare del líder d'ERC, i Sergi Sol, la seva mà dreta, participen en aquest "Solidaris".

Són diagnòstics gairebé únics i que es poden fer esperar durant anys de proves, metges i hospitals. Les malalties rares, minoritàries, afecten el 7% de la població. N'hi ha 7.000 de diferents, el 80% d'origen genètic, i la majoria comencen abans dels dos anys, és a dir, que els malalts ho seran tota la vida. La meitat no tenen tractament perquè no s'inverteix prou en recerca i investigació, a les farmacèutiques no els és rendible. Al "Solidaris" parlem amb mares i pares d'aquests nens a qui els ha tocat la loteria dolenta de patir una d'aquestes malalties poc freqüents: Joan Santaló, Àlex Sastre, Mei Yetor i Meritxell Arbona. I entrevistem els seus metges: Francesc Palau, Raquel Vidal i Mercè Bolasell. El cantant Joan Colomo participa en el programa, que s'emet des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el nat