Solidaris

Prescriu la impunitat? Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez, última oportunitat abans que al setembre en prescrigui l'assassinat d'un tret al cap fa 27 anys, el 15 de desembre del 1992, a l'Hospitalet de Llobregat. El sospitós, un agent de la policia nacional, només va passar sis dies a la presó i des de llavors tot han estat traves en la investigació policial. Tindrien mil motius per perdre l'esperança, però els seus pares no llancen la tovallola. Avui al "Solidaris", una de les lluites antirepressives més antigues d'Europa! Però de Pedros Álvarez n'hi ha molts. Per què és tan difícil asseure un agent al banc dels acusats? No hauria de ser la primera interessada a fer net, la policia? Ho analitzem amb Anaïs Franquesa, advocada penalista; Sònia Andolz, politòloga i experta en seguretat; Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, i Adriana Ribas, portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya.

És el negoci paral·lel que no es veu: les fires i congressos internacionals, com el Mobile, Construmat o Alimentària, disparen la demanda de prostitució fins a un 30%, segons alguns clubs i agències, que també noten les convencions de metges, els grans esdeveniments esportius o, fins i tot, festivals com el Sònar. Quin és l'impacte real? Barcelona s'està convertint en el bordell del sud d'Europa, destinació de turisme sexual de negocis? Què els passa als homes que, quan estan junts, fora de casa i volen impressionar els altres homes, acaben tancant els grans contractes als prostíbuls? En parlem amb el psiquiatre Facund Fora, el sexòleg Ignasi Puig Rodas, en Farid, xofer de VTC, l'abolicionista i autora de "Puta no se nace", Karmele Marchante, i els treballadors sexuals Conxa Borrell i Javier Martínez.

No són quatre lletres, que els criminalitzen, els associen a delinqüència, violència i drogues. No són un acrònim, que els deshumanitza i els cosifica, els condemna a la invisibilitat i l'exclusió social. Els menors estrangers no acompanyats són nens sols, són adolescents, que pateixen l'estigma, l'odi xenòfob que esclata amb atacs als centres d'acollida, les notícies falses que els converteixen en una amenaça, en alarma social. Al "Solidaris" volem desmuntar tòpics, amb dades i estadístiques, però sobretot amb històries humanes, amb casos d'èxit com el de l'Anouar i el Wassim, del Marroc: el Joan, un forner de Reus que es jubila, els ha confiat el seu obrador, els dona feina tot i el laberint jurídic i burocràtic que suposa la llei espanyola d'estrangeria. O com el del Mamadou, de Guinea, que li diu "pare" al Siscu, l'alt càrrec del govern que l'ha acollit, emportant-se la feina a casa.

"Sigueu nets, parleu francès." "Prohibit escopir i parlar patuès!" La construcció nacional francesa es basa, des de fa segles, mani qui mani, en l'hegemonia total d'una llengua i la marginació del català, el basc, el bretó, el cors, l'alsacià o el flamenc. Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat. La nova reforma del batxillerat de Macron subordina encara més al francès les malanomenades llengües regionals, en desincentiva l'aprenentatge, però els seus parlants es rebel·len contra un lingüicidi que ve de lluny. Al "Solidaris" en parlem, des de La Llibreria Catalana i el col·legi La Garrigola de Perpinyà, amb l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff, els periodistes Júlia Taurinyà i Aleix Renyé, la llibretera Joana Serra i els mestres Alà Baylac-Ferrer i Marta Serra. També entrevistem els impulsors del col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, l'eurodiputat cors François Alfonsi i el diputat bretó Paul Molac, i la lingüista Carme Junyent.

Terol existeix i torna a sortir al mapa. Tot i l'abandonament, la despoblació i la falta d'infraestructures, els que hi viuen s'hi volen quedar i han encès la guspira d'una rebel·lió contra l'Espanya buidada per Madrid. Al "Solidaris" parlem amb els testimonis d'una regió oblidada que, en el darrer segle, ha perdut la meitat de la seva població. Només queden nou habitants per quilòmetre quadrat, setze pobles a punt de desaparèixer, amb el tren més lent d'Espanya i una central tèrmica que té els dies comptats. Però "Terol Existeix!" ja no és només un crit al carrer i vint anys d'activisme, són dos senadors i un diputat decisiu a Madrid, que estan descobrint el pa que s'hi dona (amenaces de boicot per voler existir!), és un baluard contra l'extrema dreta i un moviment que podria estendre's també a Sòria, Segòvia, Àvila o Conca. També analitzem el "sorpasso" de l'economia madrilenya a la catalana, amb els economistes Ramon Tremosa i Gonzalo Bernardos.

Una cosa és que la merda de la muntanya no faci pudor i una altra de ben diferent que portem la merda de Barcelona a la muntanya. La comarca del Berguedà es revolta contra el projecte d'incineradora a l'antiga central tèrmica de Cercs: els prometen 60 llocs de treball directes, 100 més d'indirectes i 130 milions d'euros d'inversió, però veïns i ecologistes alerten de l'impacte per a la salut i el medi ambient de cremar 332.000 tones de deixalles l'any provinents del desballestament de cotxes, la indústria i els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Avui, al "Solidaris", el fantasma de la tèrmica, el gran monstre de ciment a la llera del pantà de la Baells, a la C-16, reviu en plena emergència climàtica. L'argument que més val morir enverinat que morir de gana ja no els convenç. En parlem amb els membres de la plataforma antiincineradora Martina Marcet i Antoni Ferran; Jordi Bigues, de la plataforma Residu Zero; Mercè Fuentes, exmetgessa de Vallcebre, i l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer.

El Nadal és l'època per excel·lència de regalar i consumir joguines. En els últims anys es comença a parlar del que es coneix com la síndrome del nen hiperregalat: l'actitud d'un infant de no valorar el que rep, només voler obrir més i més regals. Quines són les conseqüències de l'excés de joguines? Com es poden regalar i triar amb sentit comú? I què podem fer amb les joguines que ja no farem servir o que estan espatllades? Des de la Ludoteca Guitard, passem un matí de Nadal responsable amb Imma Marín, de Marinva; la psicòloga Verónica Antón; la coordinadora de l'Espai Ambiental Cooperativa que promou el projecte "Joguines vives", Jennifer Coronado; Mireia Riera, d'Artijoc, i ens preguntem per què la publicitat de joguines continua sent tan sexista amb Neus Parrot, publicista i una de les creadores de "Piensa sexi".

Aquest 2019 s'han complert vint anys de la primera gran mobilització antiglobalització a Seattle, n'ha fet vint-i-cinc de les conegudes com a "acampades pel 0,7%" i trenta des que es va constituir La Fede, l'entitat que agrupa totes les ONGs de justícia global que treballen a casa nostra. Avaluem totes aquestes efemèrides, la feina que s'ha fet i la que queda per fer, amb els activistes Arcadi Oliveras, Esther Vivas, Gabriela Serra, Francesc Mateu i Montse Santolino.

Sous de 500 euros al mes per fer de professor universitari: els falsos associats, precaritzats, suporten la càrrega docent d'una universitat pública catalana que intenta mantenir el seu prestigi malgrat les retallades. La inversió s'esfondra, molt per sota de la resta d'Europa, mentre el vicepresident Aragonès promet una rebaixa del 30% de les taxes si s'aproven els pressupostos del 2020. Però els rectors reclamen 240 milions d'euros més de finançament per resoldre una situació límit: ¿Quin és el futur d'un país que no inverteix en coneixement i investigació? En parlem amb professors associats que treballen en precari, un catedràtic i estudiants. També amb Vera Sacristán, de l'Observatori del Sistema Universitari i Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

Trenta-vuit desnonaments al dia. Tres famílies perden casa seva cada dues hores. Fins i tot, ja, en diumenge i sense ordre judicial. I els lloguers alts en són la primera causa. Catalunya lidera el rànquing, encara té les pitjors dades de tot Espanya: un de cada quatre desnonaments es fan aquí, sis de cada deu per impagament del lloguer. Però unes altres polítiques d'habitatge, contra l'expulsió dels veïns, són possibles i ja s'apliquen. A fora: Viena, per exemple, té un 80% d'habitatges de lloguer, el 60% a preu assequible, públics o regulats. Però també arriben a Catalunya: avui al "Solidaris" descobrim l'alternativa dels que entenen l'habitatge com un dret, com un bé d'ús, i no com un negoci, no com una mercaderia. Ni lloguer, ni compra: habitatge cooperatiu.

Avui, al "Solidaris", coneixerem la història del Marc, obligat a visitar el seu pare violent que ara és a la presó, després d'haver assassinat la seva parella. O la de la Mia, doble supervivent, dues vegades víctima: del maltractament del seu pare, però també del seu ex marit. 34 nens i nenes han perdut les seves mares per culpa de la violència masclista a l'Estat, en el que portem d'any. 265 orfes, des del 2013. 30 assassinats pels seus pares o les parelles de les seves mares. Nens i nenes indefensos. En parlem també amb els piscòlegs Marcela San Cristóbal, Mariona Auradell i Oriol Ginés, i amb la Fundación Mujeres.

La sentència del Suprem posa en perill els drets de manifestació, d'expressió, de lliure associació i de dissidència política, retalla la democràcia i agreuja un conflicte polític que mai no s'hauria hagut de judicialitzar. Aquesta és la reacció, la resposta de les ONG, de la societat civil catalana als 100 anys de condemna. A "Solidaris", analitzem la sentència de l'1-O amb els responsables de La Fede, organitzacions per a la justícia global, FundiPau, Justícia i Pau, el CIEMEN i Irídia, que alerten que crea un precedent perillós que criminalitza els moviments socials. ¿Quins són els límits de la desobediència civil i la resistència no violenta?

Això no és el Far West. El fenomen de les patrulles ciutadanes, la proliferació de petits grups que persegueixen i intimiden suposats carteristes, preocupa la policia i els defensors dels drets humans. El risc de jugar a fer de policia sense ser-ho (a més que et trenquin la cara...) és agreujar la sensació d'inseguretat i fer d'altaveu dels discursos xenòfobs, criminalitzant i estigmatitzant els més febles. Entrevistem els Guardian Angels, els BCN Helpers i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ha reintrdoduït la figura del sereno. I ho valorem tot plegat amb el sociòleg i criminòleg Roger Mancho; la portaveu del sindicat de Mossos SAP-Fepol, Imma Viudes; la professora de seguretat internacional Sònia Andolz, i la portaveu de la plataforma ciutadana Tsunami Veïnal, Eva Vila.

Sense pagesia, no hi ha país. I sense preus justos pel raïm, no hi ha Penedès. Els viticultors protesten contra els grans cellers: acusen els gegants del cava d'haver ensorrat els preus un 30%, d'abocar-los a la ruïna pagant-los ara el mateix que fa 20 anys. Dels 1.100 milions d'euros l'any que factura el sector del cava, als viticultors amb prou feines els queden 30 cèntims per quilo de raïm. No és només un problema d'oferta i demanda: ens hi estem jugant un model de societat i els consumidors tenen el poder. En parlem, des de les vinyes de Gramona a Sant Sadurní d'Anoia, amb Francesc Perea, Josep Pascual, Isabel Vidal, Josep Esteve, Jaume Gramona i Elias Martí.

Alliberament o robatori? Activisme o delicte? Les accions d'animalistes en granges i escorxadors tenen en alerta els ramaders catalans, i és que mai el consum de carn havia estat tan qüestionat com ara. Albert Segura en parla en aquest programa amb Marta Roger, responsable de l'explotació ramadera La Païssa de Cardedeu; Massin Akandouch, portaveu del col·lectiu animalista Action for Liberation; Abel Peraire, membre del col·lectiu PagesosGPS, i Núria Almirón, membre del Center for Animal Ethics de la UPF. L'especialista en psicologia del consum d'ESCODI Albert Vinyals analitza l'efecte que aquestes accions tenen en el consumidor, i la nutricionista Magda Carlas conversa amb la periodista Esther Vivas sobre les conseqüències que té un consum excessiu de carn tant per al nostre organisme com per al planeta.

Jesús Gil deia que la llotja del Bernabéu té en democràcia la mateixa funció que les caceres de Franco durant la dictadura: fer negocis. Avui, al "Solidaris" volem parlar del poder, els diners i els contactes que s'amaguen a l'ombra del futbol. I també del frau fiscal i l'evasió d'impostos al món de l'esport. Però no només al Bernabéu: ¿qui s'asseu a la llotja del Barça, i per què els periodistes hi tenim prohibit entrar? ¿És també centre de poder i lloc de trobada entre l'elit política i econòmica? En parlem des de l'estadi de la UE Sant Andreu acompanyats dels que més en saben: els periodistes Toni Padilla i Marc Menchén, Joel Díaz de La Sotana, l'entrenadora Carme Lluveras i el catedràtic d'Economia de la UPF Carles Murillo.

Els humans ingerim dues mil partícules microplàstiques, un cinc grams de plàstic, cada setmana, l'equivalent d'una targeta bancària. Cada segon aboquem 200 quilos de plàstic al mar, vuit milions de tones l'any. O el que és el mateix: un camió d'escombraries ple cada minut. Ampolles que triguen 500 anys a descompondre's, bosses de supermercat que en necessiten 55... I que s'empassen els animals marins, com la balena amb 40 quilos de plàstic a l'estómac trobada morta a les Filipines. Al món hi ha 193 estats reconeguts per l'ONU. I si no fem res, aviat el 194è podria ser l'estat de les Illes de la Porqueria, és a dir, l'arxipèlag que formen les illes de plàstic flotants que s'acumulen als nostres oceans. Estem convertint un dels principals pulmons del planeta en un gran abocador flotant. Des de la Fundació CRAM reunim tota una sèrie d'expertes per analitzar el problema i les possibles solucions.

Fugen per poder estimar, per poder ser. Fugen per no haver-se d'amagar. La persecució per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, la violència i l'exclusió social que pateixen moltes persones gais, lesbianes i transsexuals les obliga a marxar i demanar protecció internacional a casa nostra. Encara hi ha 72 països que prohibeixen les relacions homosexuals. A l'Àfrica, en almenys vuit països es castiga amb la pena de mort. La comunitat LGTBI s'enfronta a vulneracions de drets fonamentals sovint emparades per la llei, la família i la religió, i fins i tot per la mateixa policia i els mitjans de comunicació. Només els queda resistir en la clandestinitat, dur una doble vida o l'asil.

Es busca família d'acollida. Al país del "Volem acollir", que proclama "Casa nostra, casa vostra", som a la cua d'Europa: només el 13% dels 7.000 nens i nenes catalans separats dels seus pares biològics tenen una família d'acollida, mentre que a Anglaterra o Suècia són el 70% i a França el 55%. La resta, gairebé un de cada deu, han de viure en centres. Per què a les famílies catalanes ens costa tant acollir? És un problema cultural o econòmic i de conciliació? Encara confonem l'adopció amb l'acolliment, temporal? O és la por de la separació, d'haver d'acomiadar-se de l'infant? Al "Solidaris" entrevistem la Creu de Sant Jordi Montse Juvanteny i parlem amb la Violeta Gumà, l'Oriol Joseph, el Sergi Càmara, la Roser Pinyot i la Montserrat Martínez, que han obert les portes de casa seva per donar una segona oportunitat a menors tutelats.

Segons la prestigiosa revista mèdica The Lancet, el nombre de parts per cesària s'ha gairebé doblat al món els darrers 15 anys: fins al 21%. L'Organització Mundial de la Salut alerta d'aquest augment preocupant: les cesàries s'haurien de limitar a només al 10% dels naixements, i només per raons mèdiques. Per sobre d'aquest percentatge no està demostrat que redueixi la mortalitat. Les cesàries salven vides, sí, però com qualsevol operació quirúrgica, té riscos i conseqüències psicològiques per a les mares. Als hospitals públics catalans la taxa de cesàries dobla aquesta recomanació: 23%. I als privats es dispara fins al 38%! En canvi, al País Basc, posem per cas, no arriba al 16%. Per què aquesta diferència tan gran? Té una explicació mèdica o és una raó més aviat econòmica, organitzativa de les clíniques i pel temor dels metges a problemes legals? I les mares tenen dret a decidir? En parlem amb professionals mèdics i mares que ens expliquen la seva experiència.