Solidaris

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

Potser n'hi diuen nova economia, però massa sovint és precarietat digital, precarietat sobre rodes: les de les bicicletes i motos dels repartidors de les plataformes de missatgeria ràpida. Disfressada d'innovació, l'economia col·laborativa amaga els abusos laborals que denuncien els que tenen un algoritme, una app, com a cap. Els prometen flexibilitat i ingressos ràpids, cap requisit per començar a treballar, però molts no arriben al salari mínim, estan desprotegits, són falsos autònoms. És el més low dels low cost. Aquesta nova economia està canviant el model de consum i el mercat laboral. I no està gens clar que sigui a millor. Al "Solidaris" en parlem amb Albert Cañigueral, divulgador i assessor sobre economia de plataforma i consum col·laboratiu; Mayo Fuster, investigadora de la UOC; Miguel Ferrer, representant de les empreses del sector; i Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. També entrevistem missatgers de Glovo i Deliveroo i descobrim l'alternativa de Mensaka.

No són sexis, són nenes. Per què no les deixem en pau? La hipersexualització precoç de les menors, al dictat de les xarxes socials, dels "likes" i les "miniinfluencers" amb maquillatge i talons, escurça l'edat de la innocència, perjudica la salut de les adolescents: abaixa autoestima i afavoreix la submissió. De les botigues de joguines que perpetuen els estereotips de gènere i els rols sexistes, als catàlegs de roba per a nenes, esclaves de la imatge, al món del cinema, on actrius menors d'edat fan de prostitutes. El capitalisme i el patriarcat van de bracet, i aquesta hipersexualització també és violència. Avui al "Solidaris" parlem del masclisme de pati d'escola: dels maltractaments i la violència de gènere molt abans de fer 18 anys. I de la pornografia com a mal educador sexual dels adolescents i porta d'entrada, també, de la violència. En parlem amb la sociòloga Marina Subirats; la psicòloga i sexòloga Sònia Cervantes; l'antropòloga Alice van den Bogaert, i Júlia Domènech.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns. Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur? Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

ETA s'ha dissolt i ha lliurat les armes, però els seus presos continuen lluny de casa. El nou govern espanyol ha promès acostar-los, tot i que sense concretar terminis i començant pels malalts i més grans de 70 anys. Però el PP, Ciutadans i algunes víctimes vigilen els gestos de Pedro Sánchez. ¿És l'acostament i el reconeixement i reparació de totes les víctimes, també les de la guerra bruta i la tortura, clau per consolidar el procés de pau? Parlem amb membres d'ETA i les seves víctimes i els preguntem si era certa la promesa que "sense violència es pot parlar de tot". Entrevistem Antton López, "Kubati", condemnat per 13 assassinats i 16 atemptats frustrats, i Itxaso Zaldua, que va ser responsable de la logística de l'aparell militar d'ETA, entre d'altres exmembres. També hi participen Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, i Joseba Azcarraga, que va ser conseller de Justícia del govern d'Ibarretxe. I acabem amb l'actuació del cantautor Ruper Ordorika.

És l'estiu amb menys incendis a Catalunya dels últims 30 anys: només 140 hectàrees cremades, una xifra històrica, gràcies a les pluges abundants i a la prevenció. Però no podem abaixar la guàrdia: el foc ha arrasat Grècia, Portugal i fins i tot s'ha estès per Escandinàvia i Sibèria. L'hemisferi nord s'està escalfant més ràpid que la resta del planeta i aquest estiu de rècords podria ser l'estiu del futur. Sequeres i inundacions. 32 graus al cercle polar àrtic. 51, al desert d'Algèria. I 26 milions de migrants climàtics a l'any, que seran 140 milions a mitjans de segle. No són onades de calor: és el canvi climàtic. I no es combat amb aire condicionat. Per què estan infraexplotats els boscos catalans? El consum de biomassa ens pot ajudar a tenir boscos resilients al canvi climàtic? Si arriba el foc, els veïns estan preparats? El consum responsable ajuda a prevenir els incendis? Tenim prou recursos? Avui, al "Solidaris", aprendrem que els grans incendis s'apaguen a l'hivern.

El Valle "sí se toca", al final. Múrcia guanya la batalla per al soterrament de l'AVE. I la baralla de bar d'Altsasu no és terrorisme. Tanquem temporada amb tres victòries de protesta.

El món de la cultura es revolta contra els atacs als drets i llibertats fonamentals: escriptors, músics, actors i periodistes, de diferents ideologies i també de la resta de l'Estat, han signat el manifest "Drets i llibertats" de Lafede.cat per reivindicar la llibertat d'expressió i protestar contra la llei mordassa, la criminalització de l'activisme pels drets humans i la involució democràtica espanyola. El clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a sentir-se als carrers de Barcelona aquesta tarda. I el "Solidaris" emet un programa especial des de l'antiga presó Model de Barcelona amb l'escriptora Llucia Ramis, la cantant Marina Rossell, l'actriu Diana Gómez, l'il·lustrador Juanjo Sáez i el dramaturg Josep Maria Miró. També parlem amb el raper Valtonyc una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat mentre es resol l'euroordre de detenció que hi ha sobre ell.

Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

Un de cada quatre catalans patirem un trastorn mental al llarg de la nostra vida. Però, tot i això, encara és un tabú que genera prejudicis, ignorància i por. Hi ha l'estereotip del boig agressiu o l'estigma del tocat de l'ala. Al 81% se'ls discrimina. Per combatre l'estigma dels trastorns psíquics, cada cop són més els afectats, familiars i metges que alcen la veu i surten de l'anonimat, per normalitzar i visibilitzar unes malaltia que s'estan disparant. L'atur i la precarietat, la pobresa energètica i els desnonaments, han empitjorat la salut mental dels catalans. Avui, al "Solidaris", donem la cara per la salut mental des del teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat amb persones que han passat per un problema de salut mental i també amb l'Ana Novoa de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la psicòloga de Mútua de Terrassa Maica Ruiz, la psiquiatra Eulàlia Anglada i Carlos Alcoba, de l'Associació Obertament.

Ara que falta exactament un any per a les eleccions europees i comença el compte enrere, el "Solidaris" fa balanç de la legislatura amb ONGs catalanes i moviments socials. Oxfam Intermón, Amnistia Internacional, La Fede, Fundipau, el Ciemen, Irídia i Justícia i Pau, entre d'altres, suspenen Brussel·les en drets humans, socials, econòmics i polítics, després de la vergonya dels refugiats, les desigualtats creixents i el silenci europeu davant la regressió democràtica i la retallada de drets i llibertats fonamentals. Participen al programa el director de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; els eurodiputats Ernest Urtasun i Francesc Gambús, i els assessors dels socialistes, els liberals i els verds a l'Eurocambra, Laura Ballarín, Aleix Sarri i Elisabet Nebreda.

Revolta als escorxadors. Els treballadors d'algunes càrnies d'Osona estan en lluita contra unes condicions laborals que els sindicats qualifiquen "d'esclavatge al segle XXI". I les darreres macroinspeccions de Treball confirmen les sospites de precarietat i estrenyen el setge sobre alguns gegants de la indústria del porc que utilitzen suposades cooperatives amb falsos autònoms per abaratir costos. Des de Santa Eugènia de Berga, el "Solidaris" descobreix les cicatrius socials dels escorxadors però també les mediambientals amb els representants sindicals de Càrnies en Lluita i COS, Montse Castanyé i Marco Sebastià; l'advocat del Col·lectiu Ronda Oriol Pintós; el representant de l'escorxador Le Porc Gourmet Francesc Sánchez; el secretari general de la patronal, Josep Collado; la presidenta del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary, i el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta.

És una emergència de país! L'arribada de menors estrangers no acompanyats s'ha quadruplicat, fins a 1.500 l'últim any. Són adolescents que viatgen sols i sovint amagats als baixos dels camions o en pastera. L'onada migratòria més important dels darrers quinze anys s'agreuja i està posant el sistema de protecció al límit del col·lapse, amb uns centres de menors desbordats tot i els esforços. I no pocs d'aquests joves acaben malvivint al carrer quan fan 18 anys, abocats a l'exclusió social i a situacions de risc. Ha fallat la previsió? O és també culpa del 155 i d'una intervenció financera que deixen la Generalitat sense capacitat de reacció? En parlem amb la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Georgina Oliva; l'adjunta al Síndic de Greuges per a la Defensa d'Infants i Adolescents, Maria Jesús Larios; la responsable de polítiques d'infància de Save the Children, Emilie Rivas; educadors socials, i alguns joves estrangers que viuen al carrer o en pisos tutelats.

La batalla per remunicipalitzar el subministrament de l'aigua és ideològica o una qüestió d'eficiència i costos? Realment serà més barat, el rebut? No se li tallarà l'aigua a ningú, si no la pot pagar? Els experts avisen que una gestió pública no garanteix necessàriament un millor servei. Mentre que a Europa el 80% de la gestió de l'aigua és pública, a Catalunya és al revés, amb una sola empresa, Agbar, que abasteix el 70% de la població. I la remunicipalització d'aquest servei tan bàsic, que al món més de 2.000 milions de persones no tenen, és la gran promesa electoral dels ajuntaments del canvi. Parlem de tot plegat amb el regidor de Presidència i d'Aigua i Energia de Barcelona, Eloi Badia; la portaveu de l'Associació Aigua és Vida, Míriam Planas; la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica de Catalunya, Maria Campuzano; el regidor d'Acció Social de Sabadell, Gabriel Fernández; i el director acadèmic del Fòrum Econòmic de l'Aigua, Gonzalo Delacámara.

25 anys després de l'assassinat de Guillem Agulló, torna l'extrema dreta valenciana? O no havia marxat mai? El "Solidaris" s'emet aquest dissabte des de València, amb motiu de la manifestació de la Diada del 25 d'abril, que recordarà Agulló i aquest quart de segle de lluita antifeixista en reivindicació d'un País Valencià obert, modern, igualitari, plural i divers. L'independentisme català és un revulsiu per al blaverisme, que atia una violència feixista que semblava extinta? Els músics Feliu Ventura, Pau Alabajos, Mireia Vives, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra i Miquel Ramos canten plegats a Catalunya Ràdio des del terrat de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània i denuncien l'anticatalanisme que exhibeix desacomplexadament simbologia feixista, racisme i intolerància. També participen al programa els pares de Guillem Agulló, abans de la inauguració del passeig del Jardí de Vivers de València que durà el nom del seu fill, apunyalat per un escamot neonazi.

Uns 2 milions d'euros l'any es gasta, encara, el govern espanyol per mantenir el Valle de los Caídos, el parc d'atraccions del franquisme, pagat amb diners públics. El PP es nega a treure Franco d'aquí. I milers de republicans continuen atrapats al mausoleu del seu botxí, sense que els familiars puguin recuperar-ne les restes. De catalans, n'hi ha uns 6.000! Al "Solidaris" viatgem fins al Valle de los Caídos, des de Cuelgamuros, per veure si realment ha mort el franquisme i per acompanyar els familiars de les víctimes que, 42 anys després, esperen veritat, justícia i reparació d'una Espanya que no fa net, que no trenca amb el passat dictatorial, ni anul·la sentències, ni obre fosses, ni crea bancs d'ADN per identificar els 114.000 desapareguts a les cunetes. Desídia i impunitat, mentre la Fundació Francisco Franco, legal i subvencionada, continua fent apologia del feixisme.