Solidaris

Els matrimonis forçats costen molt de detectar perquè no se'n tenen dades reals, no s'han investigat a fons i no és fàcil que es denunciïn. Tot i això, a Catalunya, ja fa temps que es treballa per conèixer aquest fenomen i, sobretot, per ajudar les supervivents en el llarg camí de la superació. Un estudi pioner fet per la Generalitat, i coordinat per les associacions la Nut i Valentes i Acompanyades, mostra la realitat d'aquesta pràctica al nostre país. Donarem veu a tres noies, l'Ami, l'Aroa i l'Àlia, que han pogut refer la vida després de passar per un casament forçat o haver-hi estat a punt. Les psicòlogues Alba Alfageme, coautora de l'estudi, i Ariadna Vila, de Valentes i Acompanyades, ens ajudaran a posar-hi context.

Arcadi Oliveres va anunciar fa unes setmanes que té un càncer terminal. Referent dels moviments socials, economista crític, professor universitari, sacsejador de consciències i constructor d'alternatives. Amb ell fem un repàs de la seva trajectòria, sempre vinculada a la defensa de múltiples causes: les Marxes per la Llibertat, la campanya del 0,7 per cent, contra el referèndum de l'OTAN, la tancada d'immigrants a l'església del Pi, el 15M... Arcadi Oliveres ens obre les portes de casa seva a Sant Cugat del Vallès, satisfet de poder-se acomiadar de la gent que s'estima.

En el desè aniversari de les revolucions que van derrocar el règim d'Al-Gaddafi, parlarem amb el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova, un dels professionals que coneix millor Líbia. Acaba de publicar "The Libyan crossroads. Pasaje mortal a Europa 2011-2010", a l'editorial Blume. Un llibre que recull deu anys de feina en un país fracturat per tres guerres i que s'ha convertit en un cul de sac per als milers de persones que volen arribar a Europa. Per posar-hi context també ens acompanyarà Laia Vila, responsable de mobilització de fons a NOVACT, l'Institut Internacional per a l'Acció No Violenta. I la fotoperiodista Anna Surinyach parlarà del curt documental "Boza", un treball que explica les migracions des de dins, en primera persona, amb imatges gravades pels mateixos migrants.

En els últims mesos i en plena onada de fred, milers de persones s'han vist afectades per talls de llum continuats en barris especialment vulnerables. Uns problemes amb el subministrament que, en algunes zones, fa una dècada que s'arrosseguen. Parlem del Raval o de Torre Baró, a Barcelona; de Sant Roc a Badalona; del barri del Culubret, a Figueres, per posar-ne només alguns exemples. Parlarem amb els veïns d'aquests barris perquè ens expliquin com afronten aquesta situació. I entrevistarem Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

50 periodistes van ser assassinats el 2020 a tot el món, segons el balanç anual de Reporters Sense Fronteres. És més, la majoria van ser assassinats de forma deliberada. L'informe també diu que Mèxic és el país més letal per a l'exercici de la professió. Parlarem amb els periodistes d'investigació Carlos Manuel Juárez i Míriam Ramírez, amenaçats per haver denunciat la violència i la corrupció a Mèxic. Durant un temps van ser acollits a Barcelona. També entrevistarem Mayte Carrasco, periodista especialitzada en conflictes, directora de documentals i vocal de Reporters Sense Fronteres. I amb Anna Surinyach explicarem les dificultats per documentar els estralls de la pandèmia als hospitals i residències de la gent gran.

El fotoperiodista Gervasio Sánchez i l'associació Entrepobles han donat veu a quaranta activistes d'Hondures i Guatemala que s'enfronten als grans poders econòmics per protegir l'entorn natural del lloc on viuen. L'exposició "Activistes per la vida" denuncia l'assetjament i la violència als quals estan sotmesos per defensar el seu hàbitat. La mostra es pot veure a l'Arts Santa Mònica fins al 14 de març. També parlarem amb Marco Aparicio, president de l'Observatori DESC i membre del Grup d'Empreses i Drets Humans de Lafede sobre l'impacte de les empreses amb vinculació catalana arreu del món. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens porta el projecte "Tierra sin ellas" de la revista 5W sobre la lluita de les dones a l'Amèrica Llatina.

Avui parlem del dret a morir dignament arran de l'aprovació de la llei de l'eutanàsia al Congrés dels Diputats. I ho farem amb tres testimonis. El de la Carme Barahona. El seu fill Ivan, de 43 anys, tenia ELA i es va suïcidar. No el va poder acompanyar per evitar ser inculpada. També entrevistarem la Sofia Malagón, infermera durant molts anys a l'UCI de l'Hospital Clínic. Ara està incapacitada perquè té Parkinson. També ens acompanyarà Marc Monguilod. El seu pare tenia Parkinson. Va decidir fer públic el seu cas per demanar la legalització de l'eutanàsia.

Avui parlarem de l'impacte que té el canvi climàtic en els desplaçaments de persones. Entrevistarem Sara Miró, coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres al Sudan del Sud. Porta set mesos al país. En els últims anys, l'època de pluges, que es dona entre juliol i setembre, té efectes més devastadors per a la població. També parlarem amb Miguel Pajares, antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Acaba de publicar el llibre "Refugiats climàtics" a Raig Verd. Un assaig en què analitza l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat.

Avui, quan falten pocs dies per a nits màgiques i reis honestos, parlarem de pallassos. Uns professionals essencials, de primera necessitat, sobretot en països arrasats per guerres i desastres naturals. Però que també són vitals aquí. En hospitals i en barris desafavorits, que entomen una crisi darrere l'altra. Entrevistarem l'ànima del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense fronteres, Tortell Poltrona. Parlarem del projecte "Somriurevirus" de suport emocional i psicològic a nens i a famílies vulnerables, que són les que pateixen més les conseqüències de la pandèmia. I dels projectes que tenen arreu del món. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem quines joguines fabriquen els nens dels camps de desplaçats de Sudan del Sud.

Bielorússia viu des de fa pràcticament quatre mesos una onada de mobilitzacions al carrer per denunciar el frau en les eleccions presidencials de l'agost. Milers de persones mantenen el pols a l'actual president, Aleksandr Lukaixenko, al poder des de fa 26 anys, després que aconseguís un sisè mandat amb el 80% dels vots. La resposta de Lukaixenko contra els manifestants ha estat duríssima: repressió, tortures i milers de detinguts. En parlem amb Alena Turava, portaveu de l'Associació Razam de Bielorussos a Catalunya, i amb el politòleg Abel Riu, expert en espai postsoviètic. La fotoperiodista Anna Surinyach ens portarà la història de l'activista palestina Ahed Tamimi.

En aquest programa especial de mitja hora repassem els temes que hem abordat durant aquests mesos. Tornarem a sentir la Greta, de Nou Barris, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté parlant del seu germà Frederic, la Misbah i les seves reflexions sobre la identitat, la periodista Teresa Turiera i el seu treball amb les víctimes de violacions a Bòsnia i la veu sempre interessant de la cantant i activista francoxilena Ana Tijoux. També sentirem les cançons que han acompanyat tot el que hem explicat i que donen sentit al que expliquem. Entrevistem el cantant Enric Montefusco i Sombra Alor, del grup Ketekalles.

Avui parlarem de la situació a Xile. Un país que en els últims mesos ha patit una sacsejada política i social. Primer, amb les protestes arran de l'augment del bitllet del metro i després amb el referèndum que va tombar la Constitució imposada per la dictadura. Entrevistarem Mario Amorós, historiador i periodista expert en Xile, i a la cantant i activista francoxilena, Ana Tijoux, filla d'exiliats i torturats per Pinochet, que s'acaba d'instal·lar a Barcelona.

Avui parlarem de les dones que van ser víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia i els fills nascuts d'aquestes agressions. Coincidint amb els 25 anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a les hostilitats, coneixerem el projecte multidisciplinari "Encara hi ha algú al bosc", format per un documental, una exposició fotogràfica i una obra de teatre. Un projecte que dona veu a aquestes víctimes que fa anys que lluiten contra l'estigma i la indiferència de les administracions. En parlarem amb la periodista Teresa Turiera i la dramaturga Anna Maria Ricart. També entrevistarem el periodista bosnià Boban Minic, veu de Ràdio Sarajevo durant el setge a la ciutat.

Avui parlarem de la construcció de les identitats en joves catalans amb pares originaris d'altres països. Tot i el pas del temps, aquests nois i noies continuen carregant amb la motxilla familiar i als ulls dels altres continuen sent "immigrants". Coneixerem Misbah Yousaf, de 23 anys, de pares pakistanesos i estudiant de 4t curs de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. També parlarem amb el psicòleg i escriptor Saïd El Kadaoui, que acaba de publicar "Identitats. Una reflexió sobre la identitat", a Enciclopèdia Catalana. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach comentarem una de les seves fotografies. La d'una jugadora de criquet en un entrenament a l'Institut Doctor Puigvert de Trinitat Vella.

Avui parlem de discapacitat i confinament. En plena segona onada de la pandèmia ens volem fixar en les persones amb discapacitat que viuen en residències i amb les seves famílies. Com els afecten les restriccions, el distanciament físic i els aïllaments involuntaris? L'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté ens explicarà la història del seu germà Frederic, que té una minusvalidesa des del naixement. Viu en una residència i ha estat set mesos sense poder-lo abraçar. Ara té 63 anys. També parlarem amb Marina Gómez de la Fundació Aspronis i vocal de la junta directiva de DINCAT.

Avui sabrem en quines condicions viuen els refugiats atrapats a l'illa de Lesbos després de l'incendi de fa un mes al camp de Mória, el més gran d'Europa. Gràcies a la fotoperiodista Maria Jou Sol descobrirem la història del Nabil, que és del Marroc, té 49 anys i en porta tres sense poder sortir de l'illa. També parlarem amb Lluís Caelles, sotscap d'Internacional de TV3; Daniel Larios, cooperant de l'ONG Better Days, que treballa amb menors no acompanyats; Gemma Pinyol, directora de Polítiques Migratòries i Diversitat d'Instratègies, i la fotoperiodista Anna Surinyach, col·laboradora del programa. I sabrem com s'ha resolt l'ordre de desnonament de la Greta, a qui vam conèixer la setmana passada.

Avui sabrem quina relació existeix entre salut, desigualtat social i incidència del coronavirus. Coneixerem la Greta. Mare de dues filles, sense ingressos i amb una ordre de desnonament a punt d'executar-se. Gràcies a la xarxa de suport veïnal del barri del Verdum, al districte de Nou Barris, ha pogut alimentar la seva família. També parlarem amb Javier Padilla, metge de família a Madrid i expert en salut pública. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. I la fotoperiodista i editora de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà la història del Malang. Un noi de Gàmbia que es guanyava la vida recollint ferralla a Blanes.

Del porc se n'aprofita tot, diu la dita. Del morro... fins a la cua. Fins i tot els seus fems, que són el millor fertilitzant per als cultius. Però quan els purins s'aboquen tal com raja, en excés i sense depurar, contaminen la terra i l'aire. El 41% de les aigües subterrànies del país tenen restes de purins, nitrats que arriben a la xarxa d'aigua potable, superant el límit permès en 139 pobles i ciutats. Aquest és el preu que hem de pagar per ser la granja d'Europa? A Catalunya som més porcs que persones: 7,8 milions de porcs i en una desena de comarques la densitat arriba als 614 per quilòmetre quadrat, més que en cap altre lloc del món. Escorxem 90.000 porcs al dia, un milió i mig de tones de carn que, sobretot, exportem. I que deixen 4.000 piscines olímpiques plenes de fems. El problema és que tenim massa purins o que no els sabem gestionar? És suficient la moratòria del govern que prohibeix obrir noves granges i ampliar-les en 66 municipis?

La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.

No són superhomes. Amb l'uniforme i el casc no hi ha diferències, però les bomberes dones no són encara ni el 2%. Només n'hi ha 41 al cos de bombers de la Generalitat i sis al de Barcelona. És potser el millor exemple que les feines encara tenen gènere, professions masculinitzades o feminitzades segons estereotips sexistes molt arrelats: la imatge del bomber com un heroi musculat, tot i que ara, amb la tecnologia i la prevenció, la força física és cada cop menys necessària. Si hi ha més dones universitàries i treuen millor nota, per què cobren menys i tenen situacions laborals més precàries? Si les metgesses ja són majoria, per què als hospitals encara manen els homes? Encara hi ha carreres de noi i carreres de noia, que perpetuen la segregació ocupacional i la síndrome de la impostora? Falten dones de coll blau (fusteres, mecàniques, soldadores, electricistes...) i homes amb feines assistencials i de cures. Al "Solidaris", papa jo vull ser bombera!