Solidaris

En un escenari de conflicte armat, de guerra informativa entre bàndols, com la que s'està vivint a Ucraïna, com es crea una via alternativa? Una via que serveixi per construir la pau? Parlarem amb el periodista Xavier Giró, director de l'observatori de la cobertura de conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona. També entrevistarem Tica Font, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau; Iolanda Fresnillo, sociòloga, activista, investigadora sobre deute, i Joana Bregolat, politòloga, activista ecofeminista, membre de "Fridays for future" i de la Xarxa per la Justícia Climàtica. Sobre resistència pacífica, coneixerem la història de la Hanna, una professora de Melitópol, al sud-est d'Ucraïna, que s'ha plantat davant de les tropes russes. Hi posarem context amb Felip Daza, membre del consell de Novact (Institut Internacional per a l'Acció No-violenta). I escoltarem el testimoni de l'activista i intèrpret russa Júlia Taran.

La guerra a Ucraïna ha remogut moltes persones amb experiències de patiment a causa d'altres conflictes. Conversarem amb Germinal Domènech, fill de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. També coneixerem la bosniana Selma Dzukjan, que va arribar a Catalunya als 16 anys fugint de la guerra de Bòsnia. I la Muzna Ghanoum, nascuda a Damasc, que va marxar de Síria amb el seu fill de només dues setmanes. Parlarem de rols, conflictes i perspectiva de gènere amb Maria Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, vicepresidenta de la secció a Espanya de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. I coneixerem la història de l'Andrei Boyko, que té el fill mobilitzat a Ucraïna.

En la setmana del 8 de març, mirem de portes endins, a casa, per parlar amb dones del nostre entorn més proper perquè ens expliquin com és la seva vellesa. Perquè de velleses n'hi ha moltes. Diverses, complexes i condicionades per molts factors, sobretot la salut i l'economia. Perquè la pobresa té rostre de dona. Conversarem amb Josefina Ibáñez, de 85 anys, àvia postissa de la Mireia Izard, redactora del "Solidaris". I amb Maria Folch, de 71, mare de la realitzadora Mercè Folch. Per posar-hi context entrevistarem Anna Freixas, escriptora i gerontòloga especialitzada en l'envelliment de les dones, que ha publicat "Yo, vieja" a l'editorial Capitan Swing. Un llibre que trenca amb moltes idees imposades per la religió i el patriarcat i que reivindica una rebel·lió de les velles. Finalment, amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte "Juventud sin límites" de la fotògrafa documental Susana Girón.

Parlarem amb una víctima d'explotació laboral, el Mohamed. Treballava en un supermercat, dotze hores al dia. Cada dia de la setmana per un sou d'entre 50 i 100 euros. Dormia en un local insalubre facilitat pels que li van oferir feina amb la promesa de regularitzar-li la situació. Farem un retrat dels nous esclaus provinents del tràfic de persones que són explotats a base d'enganys per treure'n el màxim de benefici. Ens acompanyaran Verónica Giménez, coordinadora de la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans de Barcelona, la UTEH. I Pilar Izaguerri fiscal delegada d'Estrangeria de la Fiscalia Provincial de Barcelona. També parlarem amb Lluís Moreno, cap de la unitat central de tràfic d'éssers humans, de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra.

La pagesia i la ramaderia a petita escala són mons que van desapareixent, ofegats per les dinàmiques del sistema capitalista. Les dades són prou concloents: només un 1 per cent de la població activa al nostre país són pagesos. Sense relleu generacional i amb les normes d'un mercat que no els permet fixar el preu de les collites, és pràcticament impossible tenir i mantenir un sector primari que sigui cuidi el territori i, sobretot, les persones que s'hi dediquen. Parlarem amb Gustavo Duch, veterinari, escriptor i activista per la sobirania alimentària. Acaba de publicar "Cuentos del progreso, Conversaciones con el pastor", a Pol·len edicions. I coneixerem els ramaders del Pla de l'Estany Brigitte Garolera i Albert Camprubí.

Irun és parada obligatòria per a centenars de migrants que han sobreviscut a les rutes per mar i volen continuar el camí. El riu Bidasoa, que fa de frontera entre el País Basc del nord i el del sud, s'ha convertit en una trampa mortal. Arran dels atemptats jihadistes de París el 2015 els controls fronterers s'han endurit. Per això, els migrants que són retornats, sense cap garantia legal, des d'Hendaia cap a Irun ho tornen a provar per vies que els poden costar la vida. Parlarem amb l'escriptora, traductora i activista bascofrancesa Marie Cosnay, que coneix molt bé aquesta realitat. També coneixerem la tasca que fa la xarxa d'acollida d'Irun Irungo Harrera Sarea de la mà d'una de les seves voluntàries Ohiana Galardi. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem "Now you see me Moria", un projecte col·laboratiu que documenta, amb imatges dels mateixos refugiats, les condicions en què viuen al camp. Fotografia: Anna Surinyach

El 1972, un grup de 17 científics del MIT, l'Institut Tecnòlogic de Massachusetts, van publicar un estudi exhaustiu i rigorós sobre la sostenibilitat planetària. L'informe, titulat "Els límits del creixement", el va liderar la biofísica nord-americana Donella Meadows i les seves prospeccions van demostrar la inviabilitat que, per a un planeta amb recursos finits, implica el creixement il·limitat. 50 anys després d'aquell informe, les dinàmiques han empitjorat. Parlarem de la crisi ecosocial amb l'antropòloga i activista ecofeminista Yayo Herrero, que ha publicat "Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecológica" a Arcadia Editorial. També entrevistarem Eduard de Ribot, portaveu de SOS Costa Brava, i Luca Telloli, membre de la plataforma Eixample Respira. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, parlarem amb el fotoperiodista Santi Palacios i del projecte per documentar els efectes de la contaminació a les grans ciutats asiàtiques.

Aquest any a Catalunya s'ha d'aprovar una llei específica que ha de recollir els drets de les persones trans i de la qual ja s'ha obert el període de consulta pública. En parlarem amb Rosa Almirall, ginecòloga, fundadora del Servei de Promoció de la Salut de les Persones Trans, Trànsit; Roberto Piqueras, tècnic responsable de l'entitat Ca l'Enredus d'Actua Vallès; Ana Valenzuela, presidenta de l'Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans Chrysallis, i Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat. També coneixerem les experiències dels activistes LGTBI Ixeya Quesada, una noia trans de 23 anys tècnica de l'associació Colors de Ponent; Clara Palau, una dona trans de 64 anys, impulsora de l'entitat Ca l'Enredus de Sabadell, i Camilo Perdomo, un home trans de 58 anys d'origen colombià, que treballa a l'associació ACATHI, que acull persones LGTBI migrades i refugiades.

Sis onades de covid a l'esquena, sumades a una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent, han deixat un paisatge devastat, sobretot a l'atenció primària; la ventafocs del sistema sanitari, en paraules dels que hi treballen. Visitarem els CAP de Trinitat Vella i Casanova de Barcelona, el CAP Centre de Sabadell i el CAP Torredembarra per conèixer de primera mà com és, avui, el dia a dia del personal sanitari. Parlarem d'inversió i pressupostos en salut amb els economistes Vicente Ortun, catedràtic emèrit i contractat de la Universitat Pompeu Fabra; i Guillem López Casasnovas, economista i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. També escoltarem Ivan Planes, sotsdirector del Servei Català de la Salut. I entrevistarem Meritxell Sánchez-Amat, metgessa del CAP Besòs de Barcelona i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària.

Fa 25 anys que Victòria Molins viu al barri del Raval de Barcelona. Comparteix vida, compromís i pensions amb les germanes Pilar i Anna en un entresòl auster i senzill situat al carrer de la Cera, a tocar de la Ronda de Sant Pau. La religiosa teresiana, de 85 anys, ha dedicat tota la vida als pobres i marginats. El 2017 va posar en marxa l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, juntament amb el vicari i el rector, que acull persones que s'han quedat al carrer. Entrevistem Victòria Molins a casa seva i visitem l'hospital de campanya per conèixer-ne el dia a dia. I ens visitaran la fotoperiodista Anna Surinyach i la fotògrafa Consuelo Bautista, que ha basat molts dels seus projectes en el Raval.

Tornarem a sentir alguns dels i les testimonis que han volgut, de manera més que generosa, asseure's amb nosaltres i compartir la seva història. Relats que, en gairebé tots els casos, estan marcats per diferents tipus de violència però que estan explicats des d'una posició extremadament digna i esperançadora. En aquests dies excepcionals, de reunions limitades, sí, però en definitiva de trobades familiars, fem un petit homenatge a totes aquelles persones que ens ajuden a mantenir la mirada horitzontal, ferma i sempre compromesa amb la feina que fem. Gràcies a l'Ami, el Paco, la Marie, l'Àngela i l'Arcadi.

Des del 2010 la plataforma Obertament lluita contra els estigmes i la discriminació que s'associa a les persones amb trastorns mentals. També dona eines i ajuda per visibilitzar una realitat que històricament s'ha explicat amb la boca petita i de portes endins. Avui sentirem les veus de l'Albert Piquer, de la Judit Miralda, del Manel Atserias i de la Júlia Campos. Tots ells, activistes per aquesta causa. Els seus casos dibuixen unes experiències marcades per l'ansietat, la depressió, l'agorafòbia. També de trastorns com el TOC (obsessivocompulsiu), o el trastorn límit de la personalitat, amb temptatives de suïcidi. El seu missatge sempre és en positiu. Tots quatre han fet un gran pas a les seves vides per aconseguir un canvi sociocultural i ajudar altres persones que es troben en la mateixa situació.

Avui ens fixem en una realitat molt present als barris de classe treballadora de moltes ciutats. En pocs anys el paisatge habitual d'aquestes zones ha fet un canvi radical i per donar pas a locals de jocs d'atzar i d'apostes esportives. Són negocis que s'estableixen en àrees amb rendes baixes, amb alts índexs d'atur i amb un important percentatge de població migrant. En parlarem amb l'economista Pepe del Amo i amb la periodista i antropòloga Cristina Barrial, que acaben de publicar "L'aposta perduda. Ludopatia, ciutat i resistència" a Tigre de Paper. També entrevistarem Francesc Perendreu, president d'ACENCAS, Associació Centre Català d'Addiccions Socials, i el psicòleg Bruno Cortés. I la nostra companya Mònica Roca conversarà amb joves assidus a un local d'apostes de Girona.

El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

En aquestes dates de reivindicació feminista, ens preguntem fins a quin punt l'humor sexista es pot convertir en el caldo de cultiu per a violències més greus. Sense oblidar, òbviament, que els acudits masclistes, per si sols, ja són una forma d'agressió. Parlarem amb les humoristes i activistes Ana Polo, Asaari Bibang i Pamela Palenciano, que, des dels escenaris, a través de les xarxes o en mitjans alternatius, fan una feina constant per desconstruir un relat ancorat en la perpetuació dels estereotips de gènere en espais dominats hegemònicament per veus masculines. També entrevistarem Esther Linares, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant i membre del GRIALE, Grup d'Investigació sobre la Ironia i l'Humor en castellà. I descobrirem el compromís de la cantautora madrilenya Isabel Casanova, coneguda artísticament com La Otra.

Centreamèrica, i concretament el triangle format pel Salvador, Guatemala i Hondures, és una de les regions amb la taxa d'homicidis més alta del planeta. El periodista salvadoreny Óscar Martínez, cap de redacció del diari digital ElFaro.net, ha estat més d'una dècada cobrint aquesta zona. I n'ha publicat un llibre, "Los muertos y el periodista", que trobareu a l'editorial Anagrama. Parlarem amb ell sobre aquesta realitat i sobre l'exercici del periodisme en entorns fracturats per la barbàrie. Reflexionarem sobre la violència amb Ferran Giménez, sociòleg i professor dels estudis d'educació social de la UOC, i Joan Burdeus, filòsof i crític cultural. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la fotoperiodista Núria López Torres, que treballa en temes vinculats a la violència contra les dones a Mèxic.

Aquesta setmana ha entrat en vigor la reforma de la llei d'estrangeria, que agilitzarà la concessió de permisos de residència i de treball als menors migrats no acompanyats quan compleixin els 18 anys. A Catalunya, més de 5 MIL joves migrats, atesos per la Generalitat, podran regularitzar la seva situació. Quan les xifres es despullen, deixen pas a les experiències personals. Coneixerem el Babis Nacer i el Youssef Dahan, l'un originari d'Algèria, l'altre del Marroc. Parlarem amb l'educador social Nil Martínez. Posarem context amb Blanca Garcés Mascareñas, investigadora sènior del CIDOB; Neus Arnal, educadora social i investigadora, i Sara Agulló, advocada de FEPA, la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem la història de l'Omar Diallo. Declarat major d'edat, va sortir d'un centre de menors a Catalunya i es va acabar suïcidant.

El fotoperiodista Juan Carlos Tomasi treballa des de fa 25 anys a Metges Sense Fronteres. Ha documentat incomptables crisis humanitàries que ha recollit al llibre "La memoria del olvido", publicat a Blume, coincidint amb el 50è aniversari de l'organització. Tomasi, mestre i referent per a molts professionals, ha dignificat la fotografia humanitària, que arrossegava uns clixés dels quals s'havia de fugir. Parlarem amb ell i amb la nostra col·laboradora, la també fotoperiodista Anna Surinyach. També entrevistarem Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, encarregada d'organitzar el World Press Photo a Barcelona des de fa 17 anys, i amb Pablo Tosco, guanyador del certamen a la millor fotografia en la categoria de temes contemporanis. I coneixerem el projecte "Parir al segle XXI", un documental codigirit per Clàudia Reig que ha guanyat el premi al millor projecte educatiu interactiu de l'any en aquest certamen.

Al setembre va entrar en vigor la llei per afavorir l'autonomia de les persones discapacitades. Entre altres aspectes, es deroga la incapacitació judicial i es va cap a un model de suports en lloc de tuteles. Per posar-hi context, parlarem amb Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda; Josep Tresserras, director de Som Fundació, i Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat. Entrevistarem Montse Durà, de 34 anys, amb síndrome de Down, i el seu pare, Jordi Durà, advocat i representant de les famílies de Dincat. També ens acompanyarà Jordi Costa, empresari. El seu fill Oleguer té la síndrome de Pitt-Hopkins i no té autonomia.

L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.