Solidaris

Coneixerem la història de la Marta, de 26 anys i estudiant de Treball Social. És la gran de dos germans i una supervivent de la violència exercida pel seu pare a casa. La Marta va créixer en un ambient d'amenaces de mort, de denúncies, de visites al jutjat i de diagnòstics erronis en un sistema on molts dels seus professionals no la van protegir com tocava per falta de recursos i de formació. Parlarem amb ella i amb la Júlia Masip, la psicòloga de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona que la porta actualment. Al Joshua i al seu germà, el sistema tampoc els va protegir. El 20 de febrer del 2017, la mare d'en Joshua va ser assassinada per la seva parella. També coneixerem la seva història i la feina que ha fet l'entitat "Fundación Mujeres", que l'ha ajudat a reivindicar i visibilitzar la situació dels fills i orfes de la violència masclista. Ho farem amb Marisa Soleto, directora de l'entitat.

La literatura infantil ens permet apropar-nos a temes que ens resulten difícils o delicats d'explicar als més petits. Avui en dia l'oferta de llibres, de contes i d'àlbums il·lustrats que aborden temàtiques complexes es molt rica. Títols sobre la diversitat, els nous models de família, els trastorns, les guerres, els refugiats, el canvi climàtic i la sexualitat són els que, ara mateix, tenen més demanda. En parlarem amb Inês Castel-Branco, editora d'Akiara Books; Patricia Marín, directora editorial de Flamboyant, i Patric San Pedro, responsable de l'editorial Takatuka. També entrevistarem Oblit Baseiria, llibretera de Casa Anita de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil. Coneixerem la revista infantil Namaka, la primera en català que parla sense tabús a la canalla, amb la seva fundadora, Sara Molina. I per acabar la narradora Diana Kerbelis ens explicarà el conte "Quatre petites cantonades de no res", de Jérome Ruillier.

L'ecoblanqueig o el "greenwashing" es una pràctica de màrqueting cada vegada més comuna que, a base de falsedats, d'ambigüitats i de mentides, fa creure als consumidors que una empresa o un producte respecta el medi ambient quan realment no ho fa. L'objectiu de les empreses que hi recorren és vendre, facturar i contrarestar les crítiques. En parlarem amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador científic. Acaba de publicar "Contra la sostenibilitat " a Sembra Llibres. També parlarem amb la periodista Montse Poblet, especialista en medi ambient de Catalunya Ràdio, i Fernando Olivares, sociòleg i professor de Comunicació i psicologia social a la Universitat d'Alacant. I coneixerem el Rubén, un estudiant de doctorat en Química atmosfèrica a la UPC. Fa un any que va entrar al grup de Barcelona de "Rebelión Científica".

El dia 8 d'abril és el Dia Internacional del Poble Gitano. Un poble heterogeni que fa sis segles que viu a Catalunya i que arrossega una història de discriminació. En parlarem amb Jellen Amador, activista contra el racisme, llicenciada en Dret i doctorada en Sociologia. Actualment treballa a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat. Anirem a l'Institut Salvador Sunyer de Salt per conèixer la feina de l'educador Àngel Fernández. També escoltarem Noemí Torres i Lídia Giménez, mares de família que participen en una activitat a l'institut de Salt per explicar als alumnes la història del poble gitano. I entrevistarem Sílvia Agüero, actriu, investigadora i activista feminista. Agüero protagonitza el monòleg "No soy tu gitana".

Què ha de tenir una tecnologia perquè sigui justa i respectuosa amb els drets humans? Quines conseqüències tenen els biaixos de raça, de gènere i de classe generats per l'algoritme? Si la societat és masclista i racista, és impossible evitar que ho sigui la tecnologia? En parlarem amb Judith Membrives, filòsofa, responsable de Digitalització de Lafede.cat i membre d'Algorights; Beatriz López, enginyera, professora de la Universitat de Girona i membre de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, i Míriam Hatibi, analista de dades, membre d'Algorace. També escoltarem l'anàlisi de Gemma Galdon, sòcia fundadora i directora d'investigació a Éticas Tech i experta en polítiques tecnològiques. I per tancar el programa parlarem de la relació entre robòtica i intel·ligència artificial a la ficció amb els companys de cultura dels serveis informatius Marc Garriga i Marc Ruiz.

Segons l'Observatori Estatal de la Dependència, 4 de cada 10 persones que estan esperant rebre una ajuda de la llei de la dependència a l'Estat són catalanes. La Generalitat s'ha compromès a reduir les llistes d'espera, però els problemes de base són l'infrafinançament i la burocràcia. Coneixerem la família del Pol Otero, un noi a punt de complir els 25 anys amb paràlisi cerebral. Té una discapacitat reconeguda del 98% i un grau de dependència III. Denuncien que les ajudes de la llei de la dependència són insuficients. Parlarem amb Montse Barcon. Fa dos anys la seva mare, de 88 anys, va tenir un ictus. Té reconegut un grau III de dependència i encara no ha rebut cap ajuda. També entrevistarem Lluís Torrents, secretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat; José Manuel Ramírez, president de l'Observatori Estatal de la Dependència, i Bàrbara Vega, treballadora social i cap d'unitat de serveis socials bàsics de Viladecans.

El programa d'avui va d'aprenentatges. De canvis de perspectiva. De veus que et permeten completar la fotografia d'un moviment que per a moltes dones va coix. Parlarem amb Desirée Bela-Lobedde, escriptora, activista afrofeminista i antiracista. Anirem fins a Banyoles per conèixer la trajectòria vital de l'activista i dinamitzadora cultural Dialla Diarra, fundadora fa més de vint anys de l'associació Legki Yakaru per erradicar la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. La Dialla és de Mali i va arribar a Catalunya amb 15 anys. Des d'aleshores només ha mirat endavant. Per posar-hi context, també escoltarem la ginecòloga de l'Hospital Clínic Mariona Rius. I visitarem l'escola on van estudiar les gambianes Kumba Sakoli, politòloga, i Fatou Kanté, auxiliar administrativa. Totes dues reclamen visibilitat en tots els àmbits per a les dones de diferents orígens.

En el primer aniversari de la invasió russa d'Ucraïna ens asseurem amb tres persones vinculades al món de la cultura: Victoria Tissot, gestora cultural i fundadora de l'Ambaixada d'Art Ucraïnès per donar suport als artistes a l'exili; Maryna Naydon, pianista refugiada a Barcelona i l'artista plàstic Eugenio Shapoval. Amb ells parlarem de la importància de poder crear en temps convulsos i de la cultura com a arma política de llarg recorregut per fer conèixer el conflicte a l'exterior. També escoltarem l'escriptora i directora del Born Centre Cultural, Marta Marín-Dòmine, i l'actor Aleksei Iudnikov, que ha desenvolupat tota la seva carrera artística a Rússia. La fotoperiodista Anna Surinyach torna a Ucraïna amb el director teatral Mario Vega que vol crear un projecte teatral sobre els abusos de poder. El projecte inclou, entre d'altres, entrevistes als supervivents de l'ocupació russa en ciutats com Butxa. Fotografia: Pavel Klimov de l'agència Reuters.

Entre finals del 2012 i el 2013, Estat Islàmic segresta a Síria dinou periodistes i treballadors humanitaris de diferents nacionalitats. Un d'aquests és el reporter d'El Periódico Marc Marginedas. Després d'una dècada sense parlar-ne obertament, el periodista narra ara la seva experiència al documental "Regreso a Raqqa", d'Albert Solé i Raúl Cuevas. Parlem amb ell i amb l'excorresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou Manel Alías sobre el documental, sobre el conflicte sirià, el paper de Rússia i les connexions amb la guerra d'Ucraïna. També descobrim la història de l'arquitecta Shahd Zaarour, originària de la ciutat de Homs i que viu refugiada a Barcelona amb la seva família des de fa deu anys.

Coneixerem la Carme i l'Ana que durant vint anys han viscut entregades a la feina. Una, com a directiva en el sector de la banca. L'altra, de mestra d'infantil i de primària. Totes dues han hagut d'agafar la baixa víctimes de "burnout" o de la síndrome del treballador cremat. Parlarem d'aquest fenomen amb Dolors Líria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i experta en salut professional, i Pau Estévez Fortuny, advocat del Col·lectiu Ronda. També conversarem amb el filòsof Eudald Espluga, autor de l'assaig "No siguis tu mateix. Apunts sobre una generació fatigada", publicat a Destino.

Des que ha tocat poder, l'extrema dreta ha anat marcant les polítiques migratòries a Itàlia. Ara no n'és l'excepció. Al mes de desembre, la primera ministra Giorgia Meloni va aprovar un decret que vol frenar, encara més, els rescats al mar. Parlarem amb el corresponsal de Catalunya Ràdio a Roma, Eduard Rubió, per saber què ha canviat en la política migratòria del govern de Meloni respecte a la dels seus predecessors i fins a quin punt el discurs de l'extrema dreta ha quallat en la societat. També hi posarem context amb Blanca Garcés, investigadora sènior de l'àrea de migracions del CIDOB. Entrevistarem Òscar Camps, fundador de l'ONG Open Arms. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el treball d'investigació de la fotògrafa polonesa Hanna Jarzabek a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Foto de l'àudio d'Anna Surinyach.

Més de 12 milions d'africans van ser obligats a pujar en vaixells per ser venuts com a esclaus a Amèrica. En aquest comerç de l'horror els catalans hi van tenir un paper molt actiu. Conversarem amb Martín Rodrigo Alharilla, professor d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, que fa temps que investiga el passat esclavista de les grans fortunes catalanes. Un tema incòmode, poc tractat fora dels cercles universitaris i sense presència als llibres de text. Parlarem amb el dramaturg Sergi Pompermayer, autor d'"Amèrica", que es pot veure a la sala Villarroel, sobre el passat esclavista de Catalunya. I amb una de les actrius protagonistes,Tamara Ndong. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, descobrirem el projecte de la fotoperiodista Ana Palacios i el seu treball a l'Àfrica occidental sobre els processos de sortida, rehabilitació i reintegració a la societat dels nens esclaus.

"Monte Tropic: una historia del confinamiento" és l'última pel·lícula del cineasta Andrés Duque. Un treball fet amb el grup de recerca "Transgang" de la Universitat Pompeu Fabra i que explora amb molta cura els desitjos de dos joves marroquins, l'Agadiri i l'Oussama, que fa poc temps que són a Catalunya. De la vulnerabilitat dels joves migrants en parlarem amb el cineasta i amb Ayoub El Mernissi, que n'és un dels protagonistes i que també ha explicat la seva pròpia història en un curtmetratge. Coneixerem la Susanna González, que ha obert les portes de casa seva per acollir el Rida Rassid. Hi posarem context amb Bàrbara Bort, responsable del projecte Acull de l'entitat "Punt de referència". I amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem del documental "M" del periodista de la cadena SER especialitzat en migracions Nicolas Castellano.

Fa un any vam dedicar el programa al futur de l'atenció primària a Catalunya. I ho vam fer en plena sisena onada de la covid per parlar d'un sistema devastat per una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent. Avui hem volgut tornar a seure a la mateixa taula alguns dels professionals que vam entrevistar aleshores. Conversarem amb Meritxell Sánchez Amat, metge de família del CAP Besòs i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària. I Maica Herranz, infermera del CAP Casanova. En les pròximes setmanes el sindicat Metges de Catalunya ha convocat dos dies d'aturada per denunciar la sobrecàrrega de feina, l'escassedat de metges i de professionals sanitaris i per demanar millors condicions laborals i salarials. En parlarem amb Xavier Lleonart, secretari general del sindicat, i Alfredo Garcia, sotsdirector de CatSalut. També coneixerem Joan Fernández i Julio Oliveira, estudiants de Medicina a punt d'acabar la carrera.

Ja fa temps que les fronteres externes de la Unió Europea són un fos a negre en matèria de drets humans. Ho hem vist repetidament a les tanques de Ceuta i de Melilla. Les illes gregues, també les Canàries, són gàbies a l'aire lliure. Parlarem de la situació a Lesbos amb l'advocada Lorraine Lette, coordinadora del Legal Centre Lesvos, que ofereix informació i assistència legal i gratuïta als i les migrants que arriben per la via marítima a l'illa. Hi posarem context amb la investigadora sènior del CIDOB Blanca Garcés. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà la situació al camp de Mavrovouni, construït després de l'incendi de Moria i l'impacte en la salut mental dels que esperen que se solucionin els seus processos d'asil. I sobre trajectes migratoris, un grup de nens llegirà el conte "La Sira i les seves germanes" de Miriam Hatibi amb il·lustracions de Chantal Vizcaino publicat a la Galera en col·laboració amb Open Arms.

Recuperem alguna de les històries que hem abordat al llarg d'aquest 2022. Un any que va començar de la pitjor manera possible: amb l'esclat d'una nova guerra. I acabarà amb la mateixa cruesa, incrementada per la crisi energètica i de preus que se n'ha derivat. El programa està dedicat a les persones i entitats que treballen per fer d'aquest món un lloc més habitable.

A principis de novembre, Barcelona va acollir unes jornades internacionals sobre la soledat. S'hi van reunir experts de tot el món per abordar el que alguns ja han batejat com "l'epidèmia del segle XXI". A la capital catalana, 70.000 persones se senten soles sovint o molt sovint. La soledat és un fenomen complex, transversal, sense un perfil concret, tot i que continua persistint l'estereotip que només afecta les persones grans. En parlarem amb la sociòloga Sandra Escapa. Coneixerem les històries de la Pilar Vall-llosera i l'Aurora Pedrós, que estan molt a prop dels noranta anys. També ens acompanyaran el Mauricio León, de 28 anys i d'origen colombià, i el Johnnatan Suárez, nascut a Galícia i a punt de fer 35 anys. Per tancar el programa conversarem amb la psiquiatra Marta Carmona, que, juntament amb el metge de família Javier Padilla, han publicat "Malestamos" a Capitan Swing.

Fa més d'una dècada que l'economista i polític equatorià Alberto Acosta va posar nom a l'espoli de què són víctima molts països de l'Amèrica Llatina (també de l'Àfrica) amb abundants recursos naturals. Acosta va parlar de la maledicció de l'abundància en un llibre del mateix títol. I es preguntava: Per què els països rics en matèries primeres acaben sotmesos a la desigualtat i a la pobresa? Hi posarem context amb Marco Aparicio, membre del Centre Català d'Empresa i Drets Humans de Lafede.cat. Entrevistarem Nahun Lalin, activista mediambiental i membre d'OFRANEH, l'Organització Fraternal Negra Hondurenya, que representa el poble garífuna i lluita pels seus drets. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach, conversarem amb Edu Ponces, del col·lectiu RUIDO Photo i del projecte "Primary" sobre la importància dels boscos tropicals primaris.

En el Dia Internacional contra les Violències Masclistes parlarem de construcció de noves masculinitats amb Joel Audi, psicòleg a EntreHomes, un projecte d'acompanyament terapèutic i pedagògic especialitzat en la condició masculina; Cesc Laporta, educador social a l'entitat El Taller sobre masculinitats diverses i perspectiva de gènere, i Rubén Sánchez, psicòleg, subdirector de Sensibilització i Prevenció dins de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes. També sabrem com va anar l'acte convocat per entitats feministes formades i liderades per homes que es va fer el 21 d'octubre a la plaça de Sant Jaume per dir no a la violència masclista. Sobre educació sexual a les aules, la Mireia Izard ha visitat l'institut públic de Cervelló.

Ha passat gairebé un mes i mig de la mort de Jina Mahsa Amini, detinguda per la policia de la moral a Teheran per portar el vel mal posat. I als carrers, les protestes continuen tot i la brutal repressió dels Guardians de la Revolució. En parlarem amb dues iranianes exiliades a Catalunya, la cantautora Katy Evoghli i la psicòloga i terapeuta Rosa Rabbani. Totes dues pertanyents a la comunitat bahai. Repassarem la història de l'Iran conversant amb la traductora i divulgadora cultural Ryma Sheermohammadi. I coneixerem el dibuixant iranià Kianoush Ramezani i el projecte de la universitat de l'Iran Bahà'í Institute for Higher Education, que acaben de rebre a Girona els premis LiberPress 2022. Uns guardons que volen ser un reconeixement a aquelles persones i associacions que lluiten per la defensa dels drets humans i les llibertats.