Solidaris

L'any 2014, 120.000 persones a Catalunya es van quedar sense aigua, perquè no la podien pagar. Aquesta setmana, al "Solidaris", parlarem de l'aigua com un dret universal i de com es pot fer assequible per tothom, amb Enginyeria sense Fronteres. Parlem de tecnologia: una aplicació mòbil de la Fundació Arrels ajuda a atendre les persones que viuen al carrer a Barcelona. I la mirada internacional la posem a la Xina, Israel i el Paraguai.

El 26 d'abril fa 30 anys de l'accident de Txernòbil, la pitjor catàstrofe ambiental que hi ha hagut mai a Europa. Les conseqüències mediambientals, socials i en la salut encara es noten i les pateixen molta gent d'Ucraïna i Bielorússia. Molts fills i néts d'aquella regió passen estius a Catalunya, acollits per famílies catalanes amb quin han establert llaços molt estrets. Una d'elles és la família de la Rosa Maria Pascual. Ella és l'autora de la novel·la "On vas, Irina?", que explica com han interioritzat aquests nens una història que no van viure en persona, però que ha marcat sense remei les vides de les seves famílies.

La tria de llibres del 'Solidaris' per aquest Sant Jordi. Cinc títols per a cada moment.

Programa íntegre, en el qual hem conegut la cruel història recent dels iazidites, una minoria religiosa kurda, ara perseguida per DAESH. Molts havien intentat arribar a Europa, però davant el rebuig de la UE, han arriscat la vida dues vegades i ara viuen en un camp dels afores de Dyarbakir, sota el menyspreu de l'estat turc, que no els dóna cap cobertura ni reconeixement legal. L'investigador del CIEMEN Toni Trobat hi treballa habitualment. I debatrem el dret universal a la salut, una reivindicació legítima tant als països del nord, com als països en desenvolupament, amb Núria Carrera, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya; i Laia Pibernat, responsable de Projectes de Farmamundi.

El govern espanyol ha anunciat que vol interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Una llei que es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya l'estiu passat. De fet, entre el 2012 i el 2014 es van interposar 174 recursos. I ja són quatre les lleis d'habitatge territorials recorregudes i suspeses en diverses punts de l'Estat: Andalusia, Euskadi, les Canàries i Navarra.

Vicki Bernadet presideix la fundació que porta el seu nom, que atén persones que han estat víctimes d'abusos sexuals en la infància. Cada dia reben un o dos casos nous. El més important quan una persona s'atreveix a trencar el silenci és que sàpiga que no està sola. A Vicki Bernadet, l'acompanya l'escriptor i periodista Genís Sinca, que, sobre aquesta qüestió, presenta la seva última novel·la, "Malparits!".

El Fons Català de Cooperació és l'ens comú que tenen els ajuntaments del país per canalitzar l'ajuda a la cooperació, el desenvolupament i la justícia global. I és l'organisme que primer va reaccionar en la crisi dels refugiats a casa nostra. Aquest és l'eix de la "Lletra impresa" de Francesc de Dalmases, ara que ja tenim a les mans un nou número de la revista "ONGC".

Alba Cruz és advocada i defensora dels drets humans a Mèxic. Fa uns dies va ser a Barcelona en unes jornades dels Serveis Civils de Pau en què va parlar sobre la tortura no reconeguda i amagada, que encara es practica al seu país.

El 80% dels adults diagnosticats d'autisme no tenen feina i, en molts casos, són persones que podrien desenvolupar una tasca, gràcies a la qual tirar endavant la seva vida, no només econòmicament, sinó relacionant-se i integrant-se socialment.

L'actriu Oona Chaplin, coneguda pels seus papers a "Joc de trons" i James Bond, i néta de Charles Chaplin, acompanya l'organització humanitària Pallasos en Rebeldía als campaments de desplaçats de Calais i Dunkerque, a França, on actuaran per a les famílies que viuen allà, esperant poder viatjar a Anglaterra, on volen demanar asil.

L'acord entre la UE i Turquia sobre els refugiats i, d'altra banda, els atemptats perpetrats per Daesh al cor d'Europa, posen en dubte el respecte pels drets fonamentals de les persones i el paper de la UE com a actor de pau. Aquest dissabte sentirem Cheima el -Jebary, membre de l'entitat catalana Joventut Multicultural Musulmana; Anna Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau, i el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona Xavier Torrens.

Alemanya és el país de la UE que més peticions d'asil ha rebut, al voltant d'unes 700.000. La societat està polaritzada, però el 10% de la societat està implicada d'una o altra manera en l'acollida d'aquestes persones. ProAsyl és una organització alemanya amb més de 30 anys d'experiència en el dret d'asil.

'Solidaris' entrevista la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del govern, Dolors Bassa. Després del ple monogràfic sobre l'emergència social que es va fer fa una setmana al Parlament, analitzarem algunes de les 40 mesures que s'hi van aprovar: la renda mínima d'inserció, la llei de la dependència i les beques menjador, algunes de les prioritats.

El programa d'avui rep dues dones amb responsabilitat davant de situacions d'emergència social: l'alcaldessa de Lampedusa, Giuseppina Nicolini, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del govern, Dolors Bassa.

A l'illa italiana de Lampedusa s'han hagut d'arremangar per socórrer i acollir els immigrants que arriben per mar des de les costes de Líbia. I tot i l'estrès social a què estan sotmesos, els habitants de Lampedusa no han vist créixer els sentiments xenòfobs, com sí que ha passat en altres llocs d'Europa. La seva alcaldessa, Giuseppina Nicolini, ha estat a Barcelona per recollir el 36è Premi per la Pau que li han concedit l'Associació de les Nacions Unides d'Espanya (ANUE) i la Diputació de Barcelona.

A finals de març es presentarà la plataforma ciutadana Anem a Mil, que reclama que el salari mínim interprofessional parteixi dels 1.000 euros. El que està clar és que els mínims per a una vida digna a Catalunya són massa mínims. Un de cada cinc treballadors, gent amb sou i feina, corren risc seriós de pobresa. Més de 100.000 famílies no perceben cap ingrés ni ajuda reglada. I la societat es mobilitza per reclamar drets i necessitats.

El 12 de març del 1986, ara fa 30 anys, es va celebrar l'únic referèndum que s'ha autoritzat mai a l'estat espanyol. El referèndum de permanència a l'OTAN, on Espanya havia entrat el 1982, i que va estar precedit per la primera gran mobilització ciutadana de protesta. El Centre Delàs d'Estudis per la Pau i l'ICIP commemoren aquella efemèride amb la publicació d'un llibre digital titulat "Trenta preguntes sobre l'OTAN".

Aquest és un 'Solidaris' dedicat a les dones fortes, les que tiren endavant la seva carrera professional, que formen una família i que sempre resisteixen i aixequen la veu davant d'aquells que les volen sotmeses. Perquè serveixin d'impuls per a tantes altres dones d'arreu del món que no poden dir el mateix. El 8 de març és el dia mundial dels drets de les dones. El 'Solidaris', la nostra aportació.

En el programa d'avui, d'una banda, l'economista basca i exdiputada d'Hisenda a la Diputació Foral de Guipúscoa, Helena Franco, principal impulsora al seu territori de l'impost sobre la riquesa i les grans fortunes. I a la segona part del programa ens fa molta il?lusió conèixer el màxim responsable d'innovació de l'UNICEF a tot el món, el Dr. Sharad Sapra, que ha participat al Mobile World Congress -com no podia ser d'una altra manera. Perquè la tecnologia té una cara fosca que no ens cansarem de denunciar -i de fet també ho farem avui-, però també té un costat positiu, és una oportunitat, una eina per salvar vides i per al desenvolupament de molts pobles i països del sud.

En el Dia Mundial de la Ràdio, el 'Solidaris' vol homenatjar les ràdios comunitàries, petites, locals, no sempre reconegudes, però gràcies a les quals la gent es comunica, s'atenen emergències, es dóna veu a les minories i es fa un servei a la comunitat. I homenatgem també els seus professionals, col·legues de micròfon que pel fet de defensar i reivindicar els drets humans dels seus veïns, massa vegades paguen aquesta determinació fins i tot amb la vida. I visitarem la càtedra d'Econometria de la ciutat de Barcelona, per saber quina és la viabilitat de crear un salari mínim de ciutat, que s'ajusti al cost de la vida, que a la capital catalana és un 26% més alt que la mitjana de l'estat espanyol.