Teatre Radiofònic

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Sisena part) Emissió del 9 de març de 2019. En l’emissió anterior, Pedro continua amb la idea de matar el seu pare. Rafael el sacseja intentant treure-li aquesta idea del cap. Mentre segueixen el seu camí cap al poble, Pedro li conta al seu germà que una gitana li llegí la mà i li digué que mataria a algú de la seva família. A les portes de casa de Manuela, els veïns es reuneixen per saludar, un per un, a Rafael. Passada una estona, el veinat es recull per deixar la familia a soles. Només falta el Tío Leoncio, però ningú el troba a faltar. Amb l’escalfor que dóna el bon vi, la vetllada transcorre alegrement. Rafael s’adona que Pedro està enamorat de Rosalía i sent un obscur pressagi que li contrau el cor. En acabar la reunió, tots dos, tocats per l’alcohol, tentinejant, se’n tornen cap a casa. El Tío Baldomero consola la seva filla Petrilla quan ella es queixa de la seva lletgesa. Ella plora amb desconsol i en culp

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Cinquena part) Emissió del 2 de març de 2019. En l’emissió anterior, i després de la trobada amorosa a soles entre Rafael i Rosalía, aquesta rep la visita de La Paca, una amiga seva que arriba per contar-li que l’Antonio, el seu promès, li ha demanat per casar-s’hi. Rosalía li mostra la seva satisfacció i totes dues joves inicien una conversa a l’interior del ‘cortijo’, molt a prop de la porta on dorm Rafael. Rosalía sap que Rafael està escoltant d’amagat i prega perquè la seva amiga no parli de Salvador, el mosso ric del poble que la ronda. Però, en un moment concret, la conversa tomba cap als sentiments que Salvador té per Rosalía. Aquesta li resta importància al comentari i prega per tal que Salvador trobi una altra xicota i s’oblidi d’ella. En marxar la Paca, apareix Rafael capbussat en els seus pensaments després del que acaba de sentir. Rafael rebutja Rosalía i ella, plorant, li confessa el seu amor cap a ell

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Quarta part) Emissió del 23 de febrer de 2019. La marxa del poble de la mestra encarregada de la formació de les nenes s’ha convertit en el tema principal de conversa entre les veïnes, que esperen amb ànsia que la nova en arribar no sigui ni tan vella ni tan antipàtica com la que acaba de marxar. Paral·lelament, i de manera inesperada, Rafael, l’altre fill del Tío Leoncio i germà de Pedro, torna al poble després de molt temps absent. Als afores del poble, topa amb Leopoldo, el pastor, i tots dos intercanvien opinions sobre diferents aspectes de la vida. Rafael, però, arriba amb el record nostàlgic de Solange, una xicota que ha conegut durant la seva estada a França. Al seu ‘cortijo’, el Tío Leoncio, Pedro i Rosalia es preparen per dinar just quan arriba Rafael i els dóna la sorpresa. L’alegria de veure’l novament no és del tot unànime. El Tío Leoncio desconfia, i li demana si ha vingut per quedar-se o només de v

Descripció properament. Descripció properament. Descripció properament. Disculpa les molèsties.

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Tercera part) Emissió del 16 de febrer de 2019. En l’emissió anterior, vam conèixer Rafaelito, el nen més saberut de l’escola del poble; i alhora el nét del Tío Leoncio. Rafaelito acostuma a burlar-se del seu pare perquè sol fer-li un examen setmanal improvisat per comprovar els seus progressos. Pedro, en acabada la jornada, torna al poble. Don Santiago, el mossèn, el renya per no haver anat a missa el diumenge abans. Pedro, en un rampell de sinceritat i esperant una mica de comprensió, li explica a Don Santiago que està enamorat de la seva cosina Rosalía i li’n demana opinió. El mossèn el retreu dient-li que ha de fer cas al seu pare i buscar-se una altra xicota. Hi ha gran ambient a la plaça del poble. Els nens es barallen, les beates resen el rosari i els altres joves amics de Pedro li recriminen que no porti diners per convidar-los a una ronda de vins. Pedro maleeix el seu pare, un home avar que no li deixa an

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Segona part) Emissió del 9 de febrer de 2019 La vida de la postguerra als pobles de l’Andalusia profunda és realment dura. Els que allà hi viuen, són gent forta, amb instints primitius, alguns no gaire allunyats dels animals amb que conviuen. El Tío Leoncio, un camperol rude i malhumorat, empren la seva jornada al camp acompanyat de Pedro, l’únic fill que ha seguit els seus passos. Pedro, en un rampell de sinceritat, li fa saber al seu pare la necessitat que té de convertir-se en home i anar-se’n al llit amb Marta la del Encinar, una prostituta que cobra als seus clients amb productes de la terra quan aquests no tenen diners per pagar els seus serveis. Però el Tío Leoncio, tan avar com és, li ho nega i el bufeteja. El jove, humiliat, amenaça el seu pare amb deixar-lo sol al davant de la feina del camp tal com havia fet el seu germà Rafael. Mentrestant, al poble, la vida transcorre amb la mateixa

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El Pan y la Tierra' d'Angel Cazorla (Primera part) Emissió del 2 de febrer de 2019 Angel Cazorla Olmo neix el 1930 a Santa Cruz de Marchena, a la província d’Almeria, en el sí d’una família humil dedicada a l’agricultura. Des de ben petit, al mateix temps que segueix els seus estudis primaris, comença a ajudar al seu pare en les feines del camp. Durant les jornades de treball, el pare, un home de cultura i gran aficionat a la literatura i la poesia, acostuma a recitar-li poemes; uns poemes que el nen memoritza amb una gran facilitat i que no fan més que incrementar el seu interès per la lectura i els llibres. Amb l’esclat de la Guerra Europea, però, el pare es veu obligat a emigrar als Estats Units. És aleshores que comença a aprendre un rudimentari anglès gràcies a un antic mètode que encara conserva. El 1945, una vegada finalitzats els seus estudis primaris, a causa de les penúries de la postguerra i la manca de mitjans per continuar estudiant, de

La venganza de Don Mendo (Primera Part), de Pedro Muñoz Seca En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de tot un clàssic del teatre espanyol del segle XX,: ''La venganza de Don Mendo'' de Pedro Muñoz Seca. Muñoz Seca neix el 1879 a la població gaditana de El Puerto de Santa Maria. Després d'estudiar el batxillerat, en el que coincideix amb els també escriptors i poetes Juan Ramon Jimenez i Fernando Villalón, el 1901, es llicencia en Filosofia i Dret a la Universitat de Sevilla. És precisament en aquesta ciutat on entra en contacte amb el món teatral; i un any després hi estrena ''Las guerreras'', una obra còmica d'un sol acte; i el 1903 el sainet ''El maestro Canillas''. El 1904 marxa a treballar a Madrid com a professor de llengües clàssiques, i conjuntament amb Sebastian Alonso escriu la primera obra important, ''El contrabando'', estrenada al Teatro Lara. El 1908 comença a treballar al Ministerio de Fomento i contrau matrimoni amb María

Ella, de Susana Torres Molina En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem fer-vos arribar una mostra del teatre contemporani d'avui dia, per assistir a la representació del drama ''Ella'' de Susana Torres Molina. Escriptora, poeta, dramaturga, directora i investigadora teatral, i guionista de ràdio, cinema i televisió nascuda el 1946 a l'Argentina, Susana Torres Molina viu la repressió i l'exili de les dictadures del seu país a Madrid; on escriu un llibre de contes eròtics que es converteix en una gran polèmica quan és editat a l'Argentina. La seva obra teatral compta amb més d'una trentena de títols, entre els que destaquen ''Extraño juguete'', ''A otra cosa mariposa'' (la més representades dins i fora del seu país), ''Espiral de Fuego'', ''Amantissima'', ''Canto de Sirenas'', ''Paraíso Perdido'', ''El Manjar'' o ''Ella'' (l'obra que avui posem en antena); algunes de les quals traduïdes a d'altres idiomes com l'anglès, el portugués i l'alemany, i estrenades a No

Anna darrera la cortina (Segona part) de Joan Puig i Ferreter En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''Anna darrera la cortina'' de Joan Puig i Ferreter, de la qual en vam poder escoltar la primera part en l’audició de la setmana passada. A la primera part, la història comença amb l'arribada de l'estiu. L'Anna, una jove que estudia a Barcelona i amiga de la Paulina Vinyals, ha marxat d'estiueig al seu poble després d'acabar el curs. L'Anna i la Paulina compartien l'habitatge amb la Clara Selva, una dona de mitjana edat que fa de mestra a la Paulina; i el nebot de Clara, en Xavier, un jove esportista que viu a costa de la tieta. Des que l'Anna és fora, l'única notícia d'ella són algunes cartes que ha enviat i que tenen un cert caràcter enigmàtic que sembla que ningú acaba d'entendre del tot. Aleshores apareix en Jaume Isern, un escriptor i, a la vegada, amic d'Anna. En Jaume explica a la Paulina que l'Anna no respon a les seves cartes i la Pa

Anna darrera la cortina (Primera part) de Joan Puig i Ferreter En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de ''Anna darrera la cortina'', del dramaturg, novel•lista, escriptor i polític català Joan Puig i Ferreter. Nascut a La Selva del Camp (Tarragona) el 1882, fill il•legítim d'un ric terratinent de la zona, Puig i Ferreter passa la seva infantesa a Reus amb la seva mare a casa d'uns oncles. Als quinze anys, mentre segueix els estudis de Batxillerat, s'adhereix al Grup Modernista de Reus i entra en contacte amb diversos poetes i escriptors modernistes tarragonins. El 1899 es trasllada a Barcelona i comença els estudis de Farmàcia; però els abandona després del primer curs. D'ençà d'aquest moment, viu en unes condicions força precàries i es vincula amb els sectors modernistes més anàrquics i marginals. En aquests anys, inicia també una formació autodidacta i s'interessa per diferents autors europeus com ara Goethe, Carlyle, Kropotkin, Shakes

Hores d'amor i de tristesa d'Adrià Gual En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, i coincidint amb la celebració de la Fira Modernista a la nostra ciutat, avui us presentem ''Hores d'amor i de tristesa'', un guió dramàtic d'un dels màxims representants de l'art del Modernisme, el polifacètic Adrià Gual. Nascut a Barcelona el 1872, Adrià Gual i Queralt és un pintor, poeta, dramaturg, escenògraf, director d'escena, empresari i pedagog de gran importància en la història del teatre modern a Catalunya. Des de ben jove, comença a treballar al taller de litografia del seu pare, i d'ençà d'aquest moment, el seu interès per les arts plàstiques va en constant augment. La formació adquirida durant aquest període es converteix en un dels punts rellevants del seu futur a l'hora de dissenyar les escenografies o esbossar el vestuari dels personatges dels seus muntatges teatrals. El 1898 funda el 'Teatre Íntim' amb la intenció de fer que el teatre no sigui només entès com a entreteniment,

Foc nou d'Ignasi Iglesias En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem gaudir de l'obra d'un dels poetes i dramaturgs del Modernisme català, Ignasi Iglesias; amb una comèdia que du per títol ''Foc nou''. Tot i haver nascut al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar, Ignasi Iglesias i Pujadas viu la seva infància i joventut a Lleida, on el seu pare havia estat destinat per la companyia ferroviària on treballava. Allà és on el jove Ignasi comença a interessar-se pel teatre. Funda i dirigeix la 'Societat Cervantes', una companyia d'actors aficionats amb la que el 1886 estrena la seva primera obra, ''La fuerza del orgullo'', una obra ,és d'inspiració vuitcentista que no pas modernista. A la dècada dels 90, i influït pel grup d'autors i col•laboradors de les revistes 'L'avenç' i 'Catalònia', comença a escriure textos de més pes estilístic i argumental, en els que l'autor mostra una forta influència del teatre europeu del moment, i en concret i sobretot, del dramaturg

La dama del mar de Henrik Ibsen En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de tot un clàssic del teatre universal de tots els temps, ''La dama del mar'' del dramaturg noruec Henrik Ibsen. Henrik Johan Ibsen (1828-1906) és considerat el més important poeta i dramaturg norueg, alhora que un dels més influents de la dramaturgia moderna. Se'l considera el pare del drama realista modern i l'antecedent del teatre simbòlic. Les seves obres, que posen en dubte el model de família i la societat dominant de l'època, foren fortament qüestionades i considerades com a escandaloses per una societat dominada aleshores pels valors victorians. No obstant, però, no han perdut vigència i encara avui, Ibsen continua essent un dels autors més representats. 'Peer Gynt' del 1876; 'Casa de nines' (1879); 'Espectres' (1881); 'Un enemic del poble' (1882); 'L'ànec silvestre' (1884); o 'La dama del mar', l'obra que avui posem en antena, del 1888, són alguns dels seus t

Los tres etceteras de Don Simón (Segona part) de José Maria Pemán En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''Los tres etcéteras de Don Simón'' de José Maria Pemán, de la qual en vam poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada. L'acció es situa a La Fernandina, un petit poble de la província de Jaén, en època de l'ocupació de les tropes de Napoleó. Don Lucas, l'alcalde, rep un cominuicat amb la notícia de la visita imminent del Governador de la província, Don Simón de Belalcázar, un home amb una certa fama de 'Don Juan'. L'alcalde vol que l'estada al poble del Governador sigui el més plàcida possible i se n'emporti una bona imatge. En plens preparatius de la visita, però, Don Lucas rep la visita de Don Pacomio, un dels veïns més respectables del poble i alhora membre del Consell Municipal. Don Pacomio, acompanyat de la seva filla Rosina, visita l'alcalde per fer-li saber que la jove festeja amb un dels lluitadors al front

Cena de Navidad En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de ''Cena de Navidad'' de José López Rubio. José López Rubio, d'orígen granadí, fou un guionista i dramaturg nascut el 1903 adscrit a l'anomenada Generació del 27. Als dotze anys, la seva família es va traslladar a Madrid, primer; i a Conca, després. De retorn a la capital, va seguir els estudis de Dret i va prendre contacte amb la societat intel·lectual de l'època. A finals de la dècada de 1920 va començar a escriure guions dramàtics, com ara ''De la noche a la mañana'' (1928), reconeguda amb un premi per a autors novells; o ''La casa de los naipes'' (1930); i col·laborà estretament amb d'altres autors amb els que faria una bona amistat, com ara Miguel Mihura, Enrique Jardiel Poncela o Edgar Neville. El mateix any 1930 va interrompre la seva activitat literària i va marxar a viure a Hollywood, contractat per la Metro Goldwyn Mayer, per dedicar-se a l'adaptació i traducció de les seve

L'home i les armes (Segona part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''L'home i les armes'' de Bernard Shaw, de la qual vam poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada. A la sessió anterior, vam conèixer la història de Raina, un bella joveneta compromesa amb el Major de l'exèrcit búlgar Sergi Savanoff, un jove militar que contribueix a la derrota de les tropes enemigues que ja han començat la retirada. Una nit, però, un jove soldat enemic, el Capità Bluntschli, irromp a l'alcova de Raina, pistola en mà, cercant refugi per no ésser capturat. Tots dos inicien una conversa que els porta a col·laborar mútuament. La jove decideix protegir-lo i amagar-lo davant la visita dels oficials russos que dirigeixen la persecució, a canvi de la seva integritat. Per ajudar que el soldat s'escapoleixi, Raina obté el consentiment de la seva mare, Caterina Petkoff, l'esposa del Major Petkoff, un oficial búlgar que lluita a favor de l'ex

La platja solitària (Segona part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''La platja solitària'' de Jaume Salom, de la qual en vam poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada. El relat va començar a les acaballes de l'estiu, en una petita platja de la Costa Brava, quan els darrers turistes abandonen el lloc. Allà la Victòria, una antiga actriu ara ja madura, basa els seus ingressos en el que li deixa el turisme estival. La temporada no ha estat massa bona, i els ingressos han estat força minsos per poder mantenir-se. Però, a més, a la Victòria l'envaeix una certa por d'haver d'afrontar sola tot l'hivern que té per endavant. La Sofia, la vella amb qui convivia tot l'any i que li servia de companyia i, alhora, de mà d'obra, ha mort fa uns mesos. Per això, sigui com sigui, vol retenir el mosso que l'ajudat durant l'estiu: en Pau, un jove fornit i força faldiller, a qui li agrada de satisfer les dones a canvi de qualsevol t

Los tres etceteras de Don Simón (Primera part) de José Maria Pemán En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de ''Los tres etcéteras de Don Simón'' una comèdia del dramaturg José Maria Pemán. José Maria Pemán i Pemartín, nascut a Cadis el 1897, llicenciat en Dret, fou un destacat periodista, poeta i dramaturg espanyol del segle XX. D'entre tots els gèneres literaris que va conrear, el teatre és el gruix de la seva producció; amb una seixantena d'obres, moltes d'elles portades també al cinema. Pemán destacà també com a orador i activista polític adscrit ideològicament al monarquisme tradicional, i fou un dels principals apologistes de la dictadura de Primo de Rivera, un ídol intel•lectual de dretes durant els anys de la Segona República, i un ferm defensor compromès amb el bàndol colpista de la Guerra Civil. Una vegada acabada la guerra, Pemán es consagrà com a autor teatral i es convertí en un dels dramaturgs més prolífics de l'època. D'ent

Les criades de Jean Genet En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, ens endinsem en l'obra del novel•lista, dramaturg i poeta francès Jean Genet, per assistir a la representació de la seva obra teatral més coneguda, ''Les criades''. Nascut a París el 1910, de pare desconegut, Jean Genet és lliurat per la seva mare a l'assistència pública, que el manté fins els vuit anys. Entre els vuit i els deu anys viu a la regió de la Borgonya amb una família d'agricultors, que es converteixen en les víctimes dels seus primers robatoris. Descobert i acusat, passa gran part de la seva adolescència en presons juvenils, encadenant una llarga sèrie de processos per robatori i prostitució homosexual. El 1943, després de ser empresonat a 'La Santé' i condemnat a cadena perpètua, comença a escriure. ''La mare de Déu de les flors'', un viatge a través de l'hampa parisenca, del 1944, és la seva primera novel•la. Dos anys més tard, la seva vida a la presó, on torna a trobar-se amb antics amants d