Mapamundi

Molts conflictes s'han resolt i d'altres han quedat congelats amb les tropes de manteniment de la pau de les Nacions Unides. En alguns llocs del planeta, però, els cascos blaus no porten bons records.

L'exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid combaten pel control del país des de l'abril del 2023, després d'ofegar la revolta popular que va enderrocar Omar al-Bashir. El Sudan viu ara una de les crisis humanitàries més greus del món.

Són la minoria més perseguida del món, segons l'ONU. Aquest 2025 farà vuit anys que van tenir un intent de genocidi i prop d'un milió van fugir de Myanmar al veí Bangladesh, on malviuen en el camp de refugiats més gran del món.

El 1962 la diplomàcia va evitar la guerra nuclear entre l'URSS i els EUA. En canvi, el 1974 no només no va aturar el conflicte entre xipriotes, sinó que tampoc l'ha resolt més de mig segle després.

Les guerres deixen ferides invisibles que són tan o més importants com les que es veuen. Ara, a la que es lliura a Gaza hi ha una treva on els dos bàndols gestionen les ferides psicològiques.

Hi ha cinc estats que es proclamen comunistes: Cuba, la Xina, Corea del Nord, Laos i el Vietnam. Però què hi queda, dels ideals de Karl Marx? Analitzem el Vietnam, una república socialista que no admet la dissidència però que gestiona una economia que creix sostingudament.

El president dels Estats Units vol preservar la base militar en aquesta illa de l'Àrtic rica en recursos minerals que aspira a la independència de Dinamarca. Groenlandesos i danesos diuen que no està en venda, i els empara el dret internacional.

El poder econòmic i militar reposa en els semiconductors. Sense semiconductors, el món deixaria de funcionar. Els Estats Units en tenen el domini, amb la col·laboració de Taiwan, tot i que la Xina hi inverteix més que ningú per atrapar-los, mentre que la Unió Europea és al vagó de cua.

Finlàndia obrirà un magatzem permanent per a combustible nuclear gastat, el primer al món. Molts defensen la seguretat de l'energia nuclear per deixar enrere els combustibles fòssils. Per d'altres, les nuclears estan condemnades a desaparèixer a favor de les renovables.

A Colòmbia, Irlanda del nord i Guatemala els bàndols que lluitaven a mort van haver de seure per acabar la guerra. Aquells processos de pau poden servir d'ajuda per acabar els conflictes que hi ha ara al món? L'Associació Catalana per la Pau ha reunit tres guerrillers que van deixar les armes per fer la pau.

La repressió contra algunes dones d'institucions lligades a l'Església catòlica ha estat recurrent a l'estat espanyol, a Irlanda i a Guinea Equatorial. Les víctimes no han rebut mai una disculpa pública dels ordes religiosos que gestionaven els reformatoris, on se'ls imposava una moral sexual patriarcal i treballaven sense cobrar.

Hi ha africans que, després de formar-se a Europa, tornen a casa per sortir-se'n. D'altres treballen aquí per evitar que més compatriotes es juguin la vida en la travessa. Per Ousman Umar, que va patir un calvari per arribar aquí, la solució de la crisi migratòria no és al mar ni a les fronteres; només l'educació pot transformar l'Àfrica.

"Es pot comparar amb Gaza, no hi cauen bombes però pot ser pitjor", expliquen des dels afores de Port-au-Prince. Haití no està en guerra contra ningú però té xifres de conflicte bèl·lic, amb 7.500 morts el darrer any i mig. D'on ve aquesta violència i inestabilitat crònica?

La transició energètica per deixar de cremar combustibles fòssils depèn de les terres rares. Extreure-les i processar-les és controvertit i genera conflictes socioambientals arreu del món. Passarà com a la colonització i les matèries primeres i després amb el petroli, que Occident les traurà de fora per no embrutar a casa?

L'Aràbia Saudita és un altre país controlat per una sola família: els Saud. Ara qui hi ostenta el poder és Mohammed bin Salman. El príncep hereu pretén deixar enrere la dependència del país amb el petroli i, per alguns, renta la cara dels abusos contra els drets humans amb l'esport o amb projectes futuristes i suposadament respectuosos amb el medi ambient.

Hi ha països controlats per una sola família, on el poder es reparteix entre els parents i passa de pares a fills. Però per què la família es converteix en el nucli de l'autoritat? És el cas de Guinea Equatorial amb Teodoro Obiang Nguema, el líder nacional no monàrquic que porta més temps al poder al món. Va fer un cop d'estat contra el seu tiet i té previst passar el poder a un dels descendents.

Algunes iranianes han deixat el vel a casa per rebel·lar-se contra el règim. D'altres el porten posat per estalviar-se problemes però volen emigrar. També n'hi ha que el porten convençudes i que consideren l'Iran un exemple a seguir. La revolta que va començar el setembre del 2022 ha canviat el futur de la república islàmica però per ara no farà caure el règim.

Les dones iranianes fa disset mesos que protesten, ara ja no amb manifestacions massives, però sí amb petits actes de desobediència civil, com ara no portar el vel al cap. L'obligació de portar el hijab és la més visible de les discriminacions, però n'hi ha d'altres: hereten la meitat que els homes o el seu testimoni en un judici val menys que el dels homes.

Hi ha moltes històries d'herois que lluiten al front, però dels que fugen per por o per convenciment n'hi ha molt poques. Al final de la Guerra Civil la deserció va ser un fenomen habitual. A les guerres modernes també hi ha qui decideix no allistar-se a l'exèrcit malgrat que molts els diuen traïdors. El seu relat sovint queda silenciat.

Macron, Sunak o Mitsotakis van treballar a bancs d'inversió abans de ser presidents o primers ministres de governs conservadors. N'hi ha també que lideren projectes polítics d'esquerres. I què busquen empresaris d'èxit com Berlusconi o Trump quan salten a l'arena política?